Categoria: Projectes

L’arquitectura al servei de les persones grans

19.04.2021

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar.

Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa.

Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.

Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar.

Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions.

Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”

En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple.

En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.

Podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí:

L’habitatge cooperatiu arriba a Sant Joan de Vilatorrada de la mà de Sostre Cívic

25.03.2021

Vols viure en un habitatge cooperatiu al Bages? El 15 d’abril (i fins el 5 de maig) obrirem les inscripcions per participar en aquest projecte: Edifici de 5 habitatges, a Sant Joan de Vilatorrada, al costat de Manresa i per tant sota el seu radi d’influència. Consta de planta baixa i 2 plantes construït l’any 2015, que no ha estat mai habitat. Situat a 350m (4 minuts caminant) de l’estació d’autobusos i a 10 minuts caminant de l’Ajuntament i la Plaça Nova. L’edifici compta amb ascensor per accés als habitatges. Està dissenyat amb habitatges de diferents mides i habitacions, tal i com es podrà veure en aquest document. Tots els habitatges són habitatges de protecció oficial i caldrà complir els requisits per accedir-hi. L’immoble era propietat d’una entitat bancària i s’ha pogut rescatar del mercat especulatiu amb la compra via el dret de tanteig.

Xerrada informativa i visites a l’immoble

Per a més detalls sobre aquest projecte, el dimarts 6 d’abril a les 18h farem una xerrada informativa amb informació rellevant sobre el projecte, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi. També pots consultar aquí.

Al dia següent, el dimecres 7 d’abril a partir de les 10h, es convocarà una visita a l’immoble per totes les persones interessades en el projecte. Igual que la xerrada, caldrà inscriure’s a través de la web per concertar la visita.

Dret de tanteig

L’edifici ha estat adquirit mitjançant el dret de tanteig vigent des de l’aprovació del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Amb l’aprovació d’aquest decret es dóna preferència a la Generalitat, ajuntaments i promotors socials com Sostre Cívic per la compra d’aquests habitatges.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va impulsar un acord amb l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar les operacions d’adquisició via tanteig des de l’ICF.

Com puc participar-hi?

Per a més detalls sobre aquest projecte, pots consultar en aquest document informatiu tota la informació rellevant sobre la nostra entitat, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi.

És imprescindible, abans, ser soci o sòcia de la cooperativa per poder accedir-hi a aquest habitatge, així que és important iniciar el tràmit si encara no ho has fet.

Treballem per fer possible el primer projecte d’habitatge social cooperatiu a Mollet

17.03.2021

Aquest dimarts hem presentat, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet, el projecte bàsic per rehabilitar l’antiga Casa dels Mestres i albergar fins a 14 habitatges socials destinats a col·lectius amb problemes d’emancipació. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu a la ciutat.

*D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Mollet, Núria Muñoz; l’alcalde de Mollet, Josep Monràs; i el coordinador de projectes de Sostre Cívic, Àngel Estévez.*

L’antiga Casa dels Mestres, situada al carrer Francesc Macià de Mollet, es destinarà a habitatge social en règim cooperatiu en cessió d’ús. Aquest és el projecte en el que hem estat treballat l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Sostre Cívic i que es plasma en un conveni signat entre ambdues parts.

L’antic edifici serà rehabilitat per albergar fins a 14 habitatges de diferents tipologies: des dels 40 fins als 60m2, i dos grans habitatges compartits. El projecte inclou espais col·lectius amb la voluntat de generar una vida comunitària, com un pati interior que serà el cor del projecte. Serà un edifici sostenible, amb certificació energètica A i de consum pràcticament zero.

L’Ajuntament es compromet a garantir l’assequibilitat dels habitatges mitjançant una aportació econòmica de 550.000€. Així es permetrà que la totalitat dels habitatges siguin destinats a col·lectius específics de la ciutat amb problemes d’emancipació, amb la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.

El projecte està pensat des d’una lògica comunitària i com a llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge. És un projecte pioner i innovador a Catalunya donat que no només cerca habitatges més assequibles, sinó que cerca també recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora.

El projecte presentat ja ha acabat la fase d’estudis previs que garanteixen la seva viabilitat. Per tal de poder tirar endavant el projecte definitiu cal tancar el procediment pel qual el Consistori farà l’aportació econòmica, determinar les bases d’adjudicació de les futures persones usuàries i, finalment, portar a Ple la cessió de l’edifici a Sostre Cívic. Les persones que hi conviuran hauran de fer-se sòcies de Sostre Cívic, i pagaran una quota mensual per al dret d’ús dels habitatges que podria ser un 25-30% més baixos que el cost d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, segons els estudis previs fets per l’Ajuntament i la cooperativa.

Hi ha previst fer xerrades informatives obertes a totes aquelles persones interessades en aquest projecte. A les xerrades es donarà a conèixer amb més detall el funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com serán els habitatges i el funcionament del projecte. Les xerrades es faran de forma telemàtica durant el mes d’abril i aniran a càrrec de Sostre Cívic i l’Ajuntament. Properament es donarà a conèixer la data concreta en la que es duran a terme.

Recull de premsa:

Impulsem a Lleida un nou projecte d’habitatge cooperatiu

25.02.2021

Sostre Cívic ha presentat a l’EMU un estudi previ de viabilitat per crear un edifici de 25 habitatges en règim cooperatiu

Ha nascut un nou projecte d’habitatge cooperatiu a les Terres de Ponent. Després de reunir-nos des de Sostre Cívic amb Sergi Talamonte, el regidor d’Habitatge de la Paeria de Lleida, hem presentat l’estudi previ de viabilitat de la creació d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la capital del Segrià. Totes dues parts hem analitzat les condicions urbanístiques i arquitectòniques del projecte, alhora que també hem fet una previsió econòmica i financera de la promoció d’aquesta futura vivenda al carrer Enric Roca Peralta de Lleida.

Aquest propòsit, però, ja ve de l’agost passat quan l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i Sostre Cívic vam signar un conveni per promoure l’edifici d’habitatges en règim de cessió d’ús al barri de Ciutat Jardí. Així, l’EMU es va comprometre a cedir el dret de superfície del d’aquest solar durant 75 anys per a permetre així que les sòcies convivents puguin accedir a un habitatge digne, estable i assequible.

S’ha presentat un avantprojecte, que preveu un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m². La promoció en total tindrà un pressupost de 4,1 milions d’euros que permetrà que els habitatges siguin assequibles, amb un preu inferior al que oferta el mercat immobiliari de Lleida per obra nova.

El desenvolupament del projecte requereix l’aprovació per part del ple municipal de la cessió de sòl a favor de Sostre Cívic. Abans, però, caldrà resoldre dubtes sobre tramitacions urbanístiques i concretar alguns dels escenaris de finançament. Un cop enllestits aquests tràmits, des de Sostre Cívic farem la crida a persones interessades per a constituir el grup de sòcies futures convivents de l’edifici i així realitzar el procés participatiu del disseny arquitectònic del projecte definitiu.

El regidor d’habitatge, Sergi Talamonte ha valorat positivament, “el fet que les persones que viuran a l’edifici formin part del procés de disseny, ja que això permet canalitzar les seues aportacions i que siguin ells mateixos els qui puguin prendre les decisions, posant en valor aspectes que en una promoció privada són difícils de preveure. El de Sostre Cívic serà un projecte pioner a Lleida que se suma a tot un conjunt de noves modalitats d’accés a l’habitatge que estem implementant a la ciutat per fer front a l’emergència habitacional que patim i que s’ha vist accentuada amb la Covid”.

Àngel Estévez, coordinador de projectes de Sostre Cívic, ha assenyalat que la cooperativa aposta per la transició energètica i la sostenibilitat ambiental. Segons el coordinador de projectes, la cooperativa s’ha dotat d’una sèrie de criteris de disseny mediambiental que s’implementarà en el projecte d’habitatge cooperatiu de Lleida: “Tindrà una certificació energètica A i serà un edificis de consum energètic gairebé zero”.

A Sostre Cívic és gràcies al patró que seguim com a cooperativa d’habitatge per fases que podem facilitar la vivenda a un major nombre de persones i escalar el nostre model arreu del territori. Som la primera cooperativa per fases creada a Catalunya, encara ens queda camí per recórrer, però projectes com el de Lleida mostren la viabilitat del nostre model i enriqueixen el conjunt de la cooperativa.

L’edifici de Cirerers finalitza la seva estructura de fusta

28.01.2021

L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona

Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària

Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.

El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge.

El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat.

Cirerers: habitatge col·lectiu i social

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge.

Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”.

El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.

Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.

Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.

Crònica de la xerrada “Cures en la convivència de persones grans”

8.01.2021

El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.

Walden XXI

El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.

A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.

Can 70

El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.

La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.

Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.

La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.

Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.

Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.

I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.

Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.

Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí:

Les cases dels mestres de Sant Cugat ja són cooperatives

4.11.2020

Aquest projecte d’habitatge cooperatiu a Sant Cugat del Vallès ja està una mica més a prop de fer-se realitat! Avui, després de no pocs entrebancs, hem rebut definitivament la possessió dels edificis de les Cases dels Mestres, situades al barri de La Floresta.

Comença un projecte pioner a Sant Cugat, que per mitjà de la col·laboració público-cooperativa pot oferir habitatge social a cost assequible, molt per sota dels topalls de l’habitatge protegit. Per fer realitat aquest projecte, l’Ajuntament ha constituït un dret de superfície en favor de Sostre Cívic per 75 anys. Durant aquest temps, rehabilitarem i ampliarem l’immoble per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Volem fer realitat un projecte d’habitatge cooperatiu que impulsi la vida en comunitat dins de l’edifici i fora d’ell: així doncs, el projecte neix de la acció veïnal i participa activament en la xarxa veïnal per impactar positivament en l’entorn.

L’acte de la signatura ha comptat amb la presència de l’alcaldessa del municipi, Mireia Ingla; el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch; el gerent de Promusa, Jordi Núñez; i vàries persones del grup impulsor de Clau Mestra i altres representants de la nostra cooperativa.

Sis anys de lluita veïnal, gestions i treball col·lectiu

Les Cases dels Mestres, que havien estat abandonades anys abans, han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a la Floresta des de fa temps. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades de nou pel col·lectiu 6 Claus (que després va esdevenir Clau Mestra).

Al llarg del següent any es va donar un procés de negociació a on Sostre Cívic vam actuar com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament. L’ocupació finalitza el març del 2015, en el moment que es va arribar a un acord entre les parts i es van signar les condicions per a la constitució d’un futur dret de superfície de l’edifici en favor de la cooperativa per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. L’acord inclou la participació de les usuàries en una part de la construcció i la col·laboració de l’ajuntament per assolir un cost inferior a l‘habitual dels habitatges de protecció oficial.

Des de llavors, ens hem trobat amb diversos problemes burocràtics i administratius (cerca de la propietat i compra del solar d’accés al vial, aprovació de les llicències de parcel·lació, inscripció registral, acord d’ampliacions de capital a la junta general d’accionistes de Promusa, etc.) que van endarrerir el lliurament de la possessió del projecte fins a dia d’avui.

I ara… quins són els propers passos?

Clau Mestra ja compta amb un projecte arquitectònic visat, per a la rehabilitació i ampliació de 11 habitatges i un espai col·lectiu, i amb una llicència d’obres. També estem a punt de tancar el finançament amb l’Institut Català de Finances aprofundint aprofundint en el model de col·laboració público-cooperativa.

Pel que fa a l’inici d’obres, La Constructiva SCCL ja està treballant en els preparatius: es tracta de la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja està construint els edificis d’altres dels nostres projectes, com a La Balma i Cirerers. També es preveu, com consigna el conveni signat amb Promusa, que les sòcies que hi aniran a viure participaran en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida, per rebaixar costos i com a eina d’apoderament del grup.

A més, molt aviat s’obrirà el procés d’inscripció per les places vacants que actualment té el grup impulsor del projecte. L’inici d’aquest procés es comunicarà a les més de 900 persones sòcies de l’entitat via correu electrònic i, com s’indica en el Estatuts Socials de la cooperativa, el criteri d’accés als habitatges serà per ordre d’antiguitat de soci. No obstant, per les característiques del projecte, també serà imprescindible que les adjudicatàries estiguin degudament inscrites al registre de sol·licitants d’HPO de Sant Cugat i, per tant, empadronades al municipi.

Si t’interessa el projecte i encara no ets persona sòcia de la nostra cooperativa, pots associar-t’hi omplint aquest formulari!

Apropem l’habitatge cooperatiu al jovent extutelat amb el Projecte Lliures

28.08.2020

El nostre projecte “Llars cooperatives per jovent extutelat” que hem presentat conjuntament amb l’entitat Punt de Referència ha estat una de les 9 iniciatives seleccionades per rebre el suport de Lliures.

Es tracta d’un pas més per poder incorporar persones en situació d’especial vulnerabilitat en els projectes d’habitatge i aconseguir que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús doni també resposta per l’accés i el dret a l’habitatge de les persones que viuen en una situació de mes vulnerabilitat.

La inclusió social com a valor del nostre model

Des del naixement de Sostre Cívic, un dels nostres principis és la inclusió de les persones en situació d’especial vulnerabilitat, com queda ja manifest a l’article 14 dels Estatuts Socials.

En aquesta línia, l’Assemblea General del 2019 va aprovar una proposta d’acord sobre els pisos d’inclusió social que definia la quantitat d’habitatges per a col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat que cada projecte d’iniciativa general haurà de reservar segons la seva mida. Vam garantir així que, en els projectes a partir de 10 habitatges, hi hagi com a mínim un habitatge d’inclusió social, i 3 habitatges com a mínim als projectes que en tinguin més de 50.

A més, en aquest acord es marca com a objectiu general de la cooperativa que almenys el 5% del nostre parc d’habitatges total s’ha d’adreçar a persones en situació d’especial vulnerabilitat.

Per facilitar el compliment d’aquesta reserva, vam crear també un directori de possibles perfils a incorporar, així com d’entitats col·laboradores, altres recursos o programes públics que poden ser compatibles amb aquesta mesura, en faciliten la gestió i poden minimitzar l’impacte econòmic sobre el projecte.

Què és el Projecte Lliures?

És ara quan tota aquesta feina prèvia de definició i intencions es comença a materialitzar i fer realitat gràcies al Projecte Lliures! Lliures és una iniciativa que neix el 2016 per construir un fons solidari que doni suport als projectes que treballen per actuar contra el creixement i cronificació de la pobresa i exclusió social a Catalunya; impulsada per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).

Enguany, i amb la situació d’emergència social generada per la COVID-19, Lliures ha engegat una campanya de captació extraordinària per destinar els fons recaptats a projectes socials que combaten les mancances estructurals entre la població més vulnerable que aquesta crisi ha tornat a evidenciar. .

Es van rebre 97 propostes, que van ser avaluades pels òrgans socials de Lliures, i han estat 9 finalment els projectes adjudicataris. Al costat de la nostra iniciativa, es troben propostes socials tan interessants com el Top Manta, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, o La Troca, l’escola comunitària de persones adultes del barri de Sants.

Llars cooperatives per jovent extutelat

El jovent extutelat ha d’emancipar-se en un temps rècord amb un punt de partida molt fràgil: se’ls demana de fer-ho als divuit anys, mentre l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya és de vint-i-nou.

Amb aquest projecte volem apropar al jovent extutelat l’habitatge cooperatiu, que per la seva dimensió comunitària i per les seves possibilitats de desenvolupar-hi un projecte de vida a llarg termini, pot contribuir a donar resposta a aquestes situacions. El presentem de la mà de Punt de Referència, una associació que lluita per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, garantint la igualtat d’oportunitats en la seva incorporació a la vida adulta.

La proposta conjunta consisteix en, durant 75 anys, transformar un habitatge cooperatiu convencional d’algun dels nostres projectes en un habitatge que es destini a joves extutelats. Punt de Referència s’encarregarà de fer un acompanyament socioeducatiu als joves, que posteriorment s’incorporaran a la dinàmica de la nostra cooperativa, i formaran part de les comissions de treball i de l’assemblea del projecte d’habitatge.

Gràcies al finançament i suport de Lliures, aquesta serà la primera experiència en el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que de caràcter permanent incorporarà persones que viuen en una situació de vulnerabilitat agreujada per una situació d’emergència. La voluntat no és la de donar resposta només per resoldre l’emergència, sinó que hi ha objectiu de permanència i de perdurabilitat. Aquest projecte redueix la barrera econòmica que dificulta l’accés a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a les persones amb menys recursos econòmics.

L’estructura de fusta de La Balma ja està acabada!

16.07.2020

Les obres del projecte de La Balma segueixen segons les previsions! Ja es pot veure tota l’estructura de fusta acabada: cinc pisos que s’alcen sobre la planta baixa de formigó, amb quatre habitatges per planta. A banda dels 20 habitatges previstos, també hi ha espais comuns i compartits que volen enriquir la vida en comunitat, convivència i enfortir els lligams amb el barri.

Encara queda molt camí per recórrer, però cada passa és molt emocionant: és apassionat comprovar com es materialitza tanta feina prèvia! Aquesta nova etapa, la de la construcció de l’estructura, va començar el passat 16 de març, quan van arribar els panells prefabricats de fusta contralaminada necessaris. Feia 6 mesos que havíem celebrat l’inici d’obres del projecte amb una gran festa en la qual ens van acompanyar diferents entitats de l’economia social i solidària i l’habitatge cooperatiu.

Visita guiada per conèixer l’estat del projecte

Per compartir aquest moment tan especial i viure de primera mà les diferents fases de la construcció d’aquest edifici cooperatiu al barri de Poblenou, hem organitzat una visita guiada amb les sòcies de La Balma i les persones de l’equip tècnic i el Consell Rector de l’entitat.

Durant una hora vam passejar per totes les plantes de l’edifici i vam imaginar com quedaran els diferents espais comunitaris i l’ús previst per tots ells. Sala polivalent, biblioteca, sala de cures, bugaderia… el nucli de l’edifici està format per l’escala i un ascensor, i a cada planta s’inclou un espai comunitari de mida i ús variable.

L’edifici té un disseny compacte amb una qualificació energètica A, i s’implantaran estratègies actives i passives per aconseguir una reducció de la demanda energètica, l’estalvi en els consums i la gestió col·lectiva de la producció d’energia.

Les instal·lacions de l’edifici són totalment centralitzades amb producció mitjançant un sistema de geotèrmia per l’aigua calenta i la calefacció. Les instal·lacions centralitzades comporten un sistema potent i optimitzat que reparteix l’aigua als pisos sense que aquests hagin de tenir acumuladors individuals, reduint així costos i manteniment.

Properes visites previstes

Després de l’estiu, a partir de setembre, començarem a organitzar visites guiades obertes a totes les sòcies i socis de Sostre Cívic, i també al públic general i a altres entitats de l’economia social i l’habitatge cooperatiu.

Conèixer des de dins un edifici cooperatiu en construcció és tota una experiència on aprendre sobre sostenibilitat, o arquitectura i materials ecològics; però també sobre organització col·lectiva de l’espai i relació amb l’entorn. En definitiva, altres maneres més comunitàries de viure i d’entendre l’habitatge!

Segueix amb atenció les nostres xarxes i el nostre butlletí mensual si no te les vols perdre!

Comencem les obres del projecte Cirerers a Barcelona

1.07.2020

Volem avançar-nos al Dia Internacional del Cooperativisme, que tindrà lloc el pròxim 4 de juliol, amb un exemple d’èxit d’intercooperació! L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús continua creixent a Barcelona amb l’inici d’obres de Cirerers, el nostre segon projecte d’obra nova, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma.

Gairebé la totalitat de les empreses que col·laboren per fer realitat aquest projecte són cooperatives de l’economia social i solidària: arquitectura, enginyeria, promoció, construcció, gestió grupal, finançament i assegurances… i moltes d’elles formen part del Grup ECOS, del qual som sòcies, com Arç o Celobert!

Cirerers és habitatge col·lectiu i social

El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris i serà un edifici de 8 plantes amb 32 habitatges i espais comunitaris que s’ha definit de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització.

Carmen Perales, una de les sòcies que impulsen Cirerers, afirma que “es vol crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones.”

Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça, tal com es mostra en l’esquema adjunt.

Per últim, Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”.

L’habitatge cooperatiu: un impuls pel mercat social català

Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.

La intercooperació esdevé bàsica per fer realitat projectes tan complexos i grans com la construcció d’un edifici. Sostre Cívic, Celobert i Arç ja participàvem prèviament del grup cooperatiu ECOS, una iniciativa formada per empreses de l’economia social i solidària de diferents sectors i que té com objectiu enfortir i desenvolupar les organitzacions sòcies.

Sostenibilitat i eficiència energètica

El cooperativisme d’habitatge a Catalunya és pioner en la promoció d’edificis plurifamilars ecològics i de mínima demanda energètica. El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2.

“El projecte de Cirerers farà una passa endavant en innovació constructiva i serà l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb 8 plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més, el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que al 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de 7 plantes, també de fusta, i que ja està habitat.