Categoria: Projectes

Neix El Turrós, el nostre primer projecte rural d’habitatge cooperatiu

8.07.2021

Impulsem el nostre primer projecte rural d’Habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A iniciativa del grup llavor de e l T u r r ó s – C a s a C o m ú, fa més d’un any vam detectar una finca rústica de 240.000 m2, de les quals 40.000 són de conreu i la resta de bosc. Està ubicada a Argelaguer (La Garrotxa, Girona), i dintre s’hi poden trobar una Masia principal més dues edificacions, amb una superfície útil construïda de 880 m2. Forma part del Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable, susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. 

Després de valorar la viabilitat del projecte, al març de 2020 vam signar arres amb la propietat, i a la darrera Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic, el passat divendres 2 de juliol, vam aprovar la compra i l’inici del projecte d’habitatge de El Turrós. El preu total de l’operació és de 360.000 €, i ha estat possible gràcies al finançament de la Cooperativa de serveis financers Coop57. El capital social inicial aportat per cada persona serà de 15.000€, i les quotes d’ús (aproximades) seràn de 285 € mensuals. 

Ara mateix el projecte començarà els estudis arquitectònics previs a les obres d’adequació i rehabilitació, per tal de poder demanar les llicències corresponents i començar les obres a principis de 2022.

Un grup impulsor amb llarga trajectòria de vida comunitària

L’edifici principal està en bones condicions i només necessita petites actuacions de rehabilitació, i serà el destinat a l’habitatge. Actualment en ús, és un edifici de planta principal i planta segona, amb 9 habitacions i espais comuns: un rebedor, una cuina amb foc a terra i forn, una sala menjador molt gran, i 4 banys complets, a més del rentador i tota la planta baixa, que es farà servir com magatzems, rebost i tallers. El projecte, tal com l’ha dissenyat el grup impulsor, s’organitza per persones individuals que formen un única unitat de convivència. No contempla espais privatius que siguin vivendes completes (l’edifici principal no ho permet actualment), per això es planteja una vida comunitària amb habitacions privades de diferents mides, però amb espais comuns (banys, cuina, menjador, magatzems, etc.) per tothom.

El grup impulsor és intergeneracional, es va crear al 2017 i actualment el formen nou persones adultes i un nadó. Comparteixen una llarga trajectòria d’amistat, convivència i de feina, treballant per la dinamització i promoció de pràctiques d’economia alternativa i cooperativa a La Garrotxa. Actualment el grup està tancat, però esperem en un futur poder invertir-hi a les dues edificacions a banda de la Masia (on de moment no s’hi actuarà) per destinar-les a ubicar més habitatges.

Un projecte integral de vida i producció rural

El projecte vol anar més enllà de l’ús residencial. Està plantejat com un projecte integral, que pren com a model l’estreta interrelació de la vida productiva i reproductiva de les formes de vida de la pagesia, aprofitant els espais a l’abast per generar riquesa humana i

material. Amb aquest objectiu el grup vol aprofitar les característiques de la finca d’El Turrós per plantejar un projecte integral de vida rural, convertint-la en el nexe entre iniciatives d’habitatge, agroecologia i economia circular.

Per això al projecte s’encabeix, també, la iniciativa “Eines Comunes”, que dinamitzarà la creació d’obradors col·lectius de diferents productes alimentaris i artesanals produïts a la mateixa finca i pels mateixos socis de la cooperativa. Segons paraules del propi grup impulsor, “volem cobrir la majoria de les nostres necessitats vitals dins d’aquest entramat social i econòmic cooperatiu d’una forma gairebé circular”.

Aviat aquest serà l’únic projecte al medi rural de Sostre Cívic, i també l’únic que contempla una gestió integral d’una finca rústica, a nivell agropecuari i forestal. En aquest sentit el projecte d’ e l T u r r ó s serà “tot un camp”, com ho defineix el propi grup impulsor, “d’experimentació pràctic del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al medi rural”.

Impulsem amb l’Ajuntament de Palamós la primera promoció d’habitatges socials cooperatius de comarques gironines

21.06.2021

El projecte preveu la construcció d’un edifici en règim cooperatiu de cessió d’ús, de 34 habitatges i places d’aparcament, amb un total de 2.590 m2 construïts i distribuïts en planta baixa més cinc.

L’Ajuntament de Palamós ja ha signat la cessió d’ús a Sostre Cívic dels terrenys públics on es construirà aquest edifici, ubicats a l’avinguda de Catalunya i amb una superfície global de 1.000 m2. 

L’objectiu d’aquest projecte és el d’incrementar al municipi el parc d’habitatges destinat a polítiques socials, per tal de cobrir les necessitats d’habitatge digne, estable i assequible de la gent jove o de col·lectius prioritaris com les famílies monoparentals o majors de 65 anys.

Aquest matí (21 de juny de 2021), conjuntament amb l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i la regidora d’Habitatge, Maria Puig, hem presentant la que serà la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu que es realitzarà a les comarques gironines. Amb el representant del Consell Rector de la cooperativa Sostre Cívic, Joan Barba, i la tècnica de territori Catalunya Central i Terres Gironines de la nostra, Mandi Domingo, s’ha donat a conèixer l’avantprojecte de la promoció, on es preveu la construcció d’un edifici en règim cooperatiu de cessió d’ús, de 34 habitatges i places d’aparcament, amb un total de 2.590 m2 construïts i distribuïts en planta baixa més cinc.

L’Ajuntament de Palamós ha cedit a favor de la nostra cooperativa un dret de superfície sobre una parcel·la de propietat municipal de 1000 m2 ubicada a l’avinguda de Catalunya, on es promocionarà, construirà i gestionarà aquest  edifici. La cessió dels terrenys es va realitzar a finals de l’any passat, i va ser acordada per un període de 75 anys, moment en el qual aquests terrenys revertiran de nou al municipi.

Conjuntament, treballarem per garantir el dret a l’habitatge digne i adequat a Palamós sota un model no especulatiu i fora del mercat, desenvolupat des de la participació ciutadana d’un projecte col·lectiu transformador per a la sostenibilitat econòmica, energètica i social de l’habitatge. Incrementarem a Palamós el parc d’habitatges qualificats de protecció oficial, per tal que puguin accedir a un habitatge digne, estable i assequible col·lectius prioritaris que el mercat immobiliari deixa fora, com la gent jove, les famílies monoparentals o els majors de 65 anys. El projecte permet que l’accés a aquests habitatges socials sigui en règim cooperatiu de cessió d’ús. D’aquesta manera, els residents pagarien mensualment una quota de soci que seria estable i a un preu assequible.

Aquest avantprojecte s’haurà de concretar en els propers mesos amb la redacció del projecte definitiu, amb l’objectiu de poder-lo presentar durant la tardor vinent en les diverses xerrades informatives que s’han previst organitzar per a poder cercar els socis que formaran el nucli impulsor de la Cooperativa específica de Palamós, mitjançant la qual s’iniciarà posteriorment la construcció de l’edifici d’habitatges.

Vols viure en un habitatge cooperatiu al Baix Empordà? Durant la tardor de 2021 publicarem un complet dossier del projecte amb tota la informació sobre els requisits d’accés, informació econòmica i calendari previst. També organitzarem xerrades informativa en línia i, també, al municipi de Palamós per tal de poder resoldre dubtes i aportar tots els detalls necessaris. Si vols que t’informem de primera mà tant del dossier informatiu que publicarem com de l’agenda de sessions informatives, omple el formulari amb les teves dades a: sostrecivic.cat/palamos

Can70 serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic de Catalunya

28.05.2021

El projecte es desenvoluparà a dos solars situats a Sarrià, i comptarà amb 32 habitatges a més d’espais comuns i serveis compartits.

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha assignat ja 12 solars i edificis a rehabilitar municipals perquè diferents entitats impulsin la construcció de més de 370 pisos, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Ajuntament de Barcelona i diferents fundacions d’habitatge social i cooperatives d’habitatge, on Sostre Cívic hi participem representades per la sectorial d’habitatge en cessió d’ús de la Xarxa de l’Economia Solidària. 

Tant cooperatives com fundacions hem impulsat la web habitatge.social/barcelona per tal d’explicar el procés que ens ha portat a signar el conveni, i donar el detall dels criteris de control i garanties públiques que asseguren l’interès general en l’adjudicació de projectes. A banda de poder descarregar el mateix conveni des de la pàgina web, també hi podeu trobar informació sobre com accedir com a persona usuària final als habitatges de lloguer i cessió d’ús.

Tot i que el conveni preveu arribar fins a la construcció de 1.000 habitatges en sòl municipal durant els propers anys, en aquest primer lot de 144 pisos d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hi haurà un parell de solars per a desenvolupar el que serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran sobre sòl públic de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest projecte constarà de dues promocions de 15 i 17 habitatges localitzats a Via Augusta 375-381 i 383-387, al barri de Sarrià (districte de Sarrià – Sant Gervasi). I la gran notícia és que les persones usuàries final del projecte són del nostre projecte de Can70! 

El projecte de Can70

Can70 és un grup de persones grans amb un projecte d’envelliment en cohabitatge cooperatiu i en cessió d’ús que forma part de la Cooperativa Sostre Cívic. Hi formen part unes 20 persones, la majoria dones, entre els 55 i els 70 anys, que porten des del 2015 dialogant amb l’administració local per tal de poder desenvolupar el seu projecte a Barcelona o rodalies. Per fi, gràcies al conveni amb l’Ajuntament, el seu projecte serà una realitat! Paral·lelament, i conjuntament amb el projecte Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, i altres grups sènior de Sostre Cívic, treballen dissenyant i impulsant tallers, documents i estratègies de formació per a les persones grans que s’integrin en els projectes i per promoure contactes amb diferents organismes i institucions.

Un cop s’hagi formalitat la cessió del sòl i concretat el projecte, es preveu que les obres al solar assignat puguin començar a finals de 2022 i així durant 2023 fer realitat “Can70”, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i l’estat.

Coneix més a Can 70

L’habitatge cooperatiu sènior és una alternativa comunitària d’habitatge per a les persones grans. Fa front a la solitud involuntària i l’aïllament, posa al centre les cures i combina l’ajuda mútua i la vida autònoma. Basant-se en uns interessos compartits i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones que hi viuen i el seu entorn, es reserven espais privats per a cadascú a la vegada que es disposen d’un seguit d’espais comuns per a la trobada, l’ajuda mútua i les activitats compartides.

L’habitatge cooperatiu de Cardedeu cerca persones interessades i impulsa una campanya de finançament

19.04.2021

Cerquem cobrir 18 vacants disponibles del projecte Cal Paler Nou, el primer projecte d’habitatge cooperatiu sobre sòl privat del país

Impulsem una campanya de finançament per al tram final de la promoció amb el suport solidari de la ciutadania

El març de 2008 Sostre Cívic va comprar un solar de propietat privada per a construir-hi un edifici de 39 habitatges cooperatius de diferents dimensions i amb amplis espais comunitaris. El solar es troba ubicat al municipi de Cardedeu, just al límit del sòl urbà, davant d’una gran zona agrícola que limita amb el Parc de la Serreta i amb l’estació de tren de Renfe Rodalies. 

El projecte, que durà per nom Cal Paler Nou, serà el primer habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús d’aquesta magnitud edificat en sòl privat a Catalunya. Això el transforma en un projecte pioner al país: recuperar un solar de propietat privada i, gràcies a la propietat cooperativa del sòl, garantir el dret de l’habitatge per al veïnat que pugui accedir, amb uns preus accessibles fora del mercat especulatiu. Un equip d’arquitectes ha participat en la primera fase del disseny del projecte i ja hem posat en marxa un grup promotor de socis i sòcies que impulsaran aquesta promoció singular a través d’un procés participatiu. Durant tot aquest temps des de la compra del solar, s’ha treballat per a consolidar el projecte tant econòmicament com socialment: s’ha rebut finançament públic que ha permès incrementar el nombre d’habitatges protegits, i fins i tot l’Ajuntament de Cardedeu l’ha declarat “obra d’especial interès municipal”.

El projecte arrenca la seva recta final abans de començar les obres. Actualment hi ha 18 vacants, per això engegem una campanya de presentació del seu projecte per trobar persones interessades a sumar-s’hi. El procés d’incorporació estarà obert des d’aquest dijous 22 d’abril, i fins al 9 de maig. Per tal d’incorporar-se al grup impulsor de Cal Paler Nou caldrà ser soci de la cooperativa. D’altra banda, el projecte aposta per estar fortament vinculat al territori. Per això, a l’hora d’incorporar-se al grup, al 75% de places es prioritzarà que les sòcies visquin actualment al municipi de Cardedeu o adjacents, i el 25% restant es regirà només per la prioritat habitual d’antiguitat de pertinença a la cooperativa.

Inscriu-te ja a la llista per a poder incorporar-te al projecte (només per a sòcies)

El procés d’incorporació estarà obert des de avui dijous 22 d’abril fins al diumenge 9 de maig. A partir de llavors i seguint els criteris establerts en el dossier informatiu del projecte, contactarem amb les sòcies que formaran part del projecte per correu electrònic. Si no et sòcia, recorda que pots fer-ho aquí.

Finançament col·lectiu

Per tal de finançar el projecte, ens autoimposem només accedir a finançament públic o de banca ètica i cooperativa. Per superar aquestes limitacions a l’hora de poder comprar un solar privat, el 2018 vam presentar, inspirant-nos en les campanyes crowdfunding, una nova plataforma anomenada “Tornassol”. El funcionament és mitjançant l’emissió de “títols participatius” de 500 € cadascun, remunerats amb un interès del 2% anual, i renovables cada any. Es van emetre 600 títols participatius de 500 euros cadascun, dels quals se’n van recaptar 450.000 € en poc menys de vint dies. L’èxit de la campanya va permetre cofinançar l’adquisició de forma col·lectiva juntament amb les aportacions dels socis i sòcies que formen part del grup impulsor del projecte. Tens més informació sobre el funcionament dels títols participatius aquí.

Ara, per encarar aquesta fase final de la promoció i tancar el finançament bancari necessari per a poder començar les obres, la cooperativa posa de nou a disposició títols participatius com a forma de finançament voluntari, oberta a totes les persones físiques i jurídiques (tant si són sòcies de Sostre Cívic com si no) interessades a contribuir a fer possible tant el projectes d’habitatge cooperatiu de Cardedeu com d’altres que tenim en marxa arreu del país.

Presentacions del projecte

Tant per presentar els detalls del projecte, els requisits d’accés a les persones interessades a sumar-s’hi, i explicar com funciona la campanya de finançament col·lectiu, el grup impulsor del projecte ha preparat dues presentacions per als pròxims dies. Per totes dues sessions cal inscripció prèvia:

L’arquitectura al servei de les persones grans

19.04.2021

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar. 

Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa. 

Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a  gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.

Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa  energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar. 

Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions. 

Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”

En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple. 

En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.

Podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí:

L’habitatge cooperatiu arriba a Sant Joan de Vilatorrada de la mà de Sostre Cívic

25.03.2021

Vols viure en un habitatge cooperatiu al Bages? El 15 d’abril (i fins el 5 de maig) obrirem les inscripcions per participar en aquest projecte: Edifici de 5 habitatges, a Sant Joan de Vilatorrada, al costat de Manresa i per tant sota el seu radi d’influència. Consta de planta baixa i 2 plantes construït l’any 2015, que no ha estat mai habitat. Situat a 350m (4 minuts caminant) de l’estació d’autobusos i a 10 minuts caminant de l’Ajuntament i la Plaça Nova. L’edifici compta amb ascensor per accés als habitatges. Està dissenyat amb habitatges de diferents mides i habitacions, tal i com es podrà veure en aquest document. Tots els habitatges són habitatges de protecció oficial i caldrà complir els requisits per accedir-hi. L’immoble era propietat d’una entitat bancària i s’ha pogut rescatar del mercat especulatiu amb la compra via el dret de tanteig.

Xerrada informativa i visites a l’immoble

Per a més detalls sobre aquest projecte, el dimarts 6 d’abril a les 18h farem una xerrada informativa amb informació rellevant sobre el projecte, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi. També pots consultar aquí.

Al dia següent, el dimecres 7 d’abril a partir de les 10h, es convocarà una visita a l’immoble per totes les persones interessades en el projecte. Igual que la xerrada, caldrà inscriure’s a través de la web per concertar la visita.

Dret de tanteig

L’edifici ha estat adquirit mitjançant el dret de tanteig vigent des de l’aprovació del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Amb l’aprovació d’aquest decret es dóna preferència a la Generalitat, ajuntaments i promotors socials com Sostre Cívic per la compra d’aquests habitatges.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va impulsar un acord amb l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar les operacions d’adquisició via tanteig des de l’ICF.

Com puc participar-hi?

Per a més detalls sobre aquest projecte, pots consultar en aquest document informatiu tota la informació rellevant sobre la nostra entitat, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi.

És imprescindible, abans, ser soci o sòcia de la cooperativa per poder accedir-hi a aquest habitatge, així que és important iniciar el tràmit si encara no ho has fet.

Treballem per fer possible el primer projecte d’habitatge social cooperatiu a Mollet

17.03.2021

Aquest dimarts hem presentat, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet, el projecte bàsic per rehabilitar l’antiga Casa dels Mestres i albergar fins a 14 habitatges socials destinats a col·lectius amb problemes d’emancipació. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu a la ciutat.

D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Mollet, Núria Muñoz; l’alcalde de Mollet, Josep Monràs; i el coordinador de projectes de Sostre Cívic, Àngel Estévez.

L’antiga Casa dels Mestres, situada al carrer Francesc Macià de Mollet, es destinarà a habitatge social en règim cooperatiu en cessió d’ús. Aquest és el projecte en el que hem estat treballat l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Sostre Cívic i que es plasma en un conveni signat entre ambdues parts.

L’antic edifici serà rehabilitat per albergar fins a 14 habitatges de diferents tipologies: des dels 40 fins als 60m2, i dos grans habitatges compartits. El projecte inclou espais col·lectius amb la voluntat de generar una vida comunitària, com un pati interior que serà el cor del projecte. Serà un edifici sostenible, amb certificació energètica A i de consum pràcticament zero. 

L’Ajuntament es compromet a garantir l’assequibilitat dels habitatges mitjançant una aportació econòmica de 550.000€. Així es permetrà que la totalitat dels habitatges siguin destinats a col·lectius específics de la ciutat amb problemes d’emancipació, amb la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.

El projecte està pensat des d’una lògica comunitària i com a llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge. És un projecte pioner i innovador a Catalunya donat que no només cerca habitatges més assequibles, sinó que cerca també recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora.

El projecte presentat ja ha acabat la fase d’estudis previs que garanteixen la seva viabilitat. Per tal de poder tirar endavant el projecte definitiu cal tancar el procediment pel qual el Consistori farà l’aportació econòmica, determinar les bases d’adjudicació de les futures persones usuàries i, finalment, portar a Ple la cessió de l’edifici a Sostre Cívic. Les persones que hi conviuran hauran de fer-se sòcies de Sostre Cívic, i pagaran una quota mensual per al dret d’ús dels habitatges que podria ser un 25-30% més baixos que el cost d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, segons els estudis previs fets per l’Ajuntament i la cooperativa.

Hi ha previst fer xerrades informatives obertes a totes aquelles persones interessades en aquest projecte. A les xerrades es donarà a conèixer amb més detall el funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com serán els habitatges i el funcionament del projecte. Les xerrades es faran de forma telemàtica durant el mes d’abril i aniran a càrrec de Sostre Cívic i l’Ajuntament. Properament es donarà a conèixer la data concreta en la que es duran a terme. 

Recull de premsa:

Impulsem a Lleida un nou projecte d’habitatge cooperatiu

25.02.2021

Sostre Cívic ha presentat a l’EMU un estudi previ de viabilitat per crear un edifici de 25 habitatges en règim cooperatiu

Ha nascut un nou projecte d’habitatge cooperatiu a les Terres de Ponent. Després de reunir-nos des de Sostre Cívic amb Sergi Talamonte, el regidor d’Habitatge de la Paeria de Lleida, hem presentat l’estudi previ de viabilitat de la creació d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la capital del Segrià. Totes dues parts hem analitzat les condicions urbanístiques i arquitectòniques del projecte, alhora que també hem fet una previsió econòmica i financera de la promoció d’aquesta futura vivenda al carrer Enric Roca Peralta de Lleida. 

Aquest propòsit, però, ja ve de l’agost passat quan l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i Sostre Cívic vam signar un conveni per promoure l’edifici d’habitatges en règim de cessió d’ús al barri de Ciutat Jardí. Així, l’EMU es va comprometre a cedir el dret de superfície del d’aquest solar durant 75 anys per a permetre així que les sòcies convivents puguin accedir a un habitatge digne, estable i assequible.

S’ha presentat un avantprojecte, que preveu un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m². La promoció en total tindrà un pressupost de 4,1 milions d’euros que permetrà que els habitatges siguin assequibles, amb un preu inferior al que oferta el mercat immobiliari de Lleida per obra nova. 

El desenvolupament del projecte requereix l’aprovació per part del ple municipal de la cessió de sòl a favor de Sostre Cívic. Abans, però, caldrà resoldre dubtes sobre tramitacions urbanístiques i concretar alguns dels escenaris de finançament. Un cop enllestits aquests tràmits, des de Sostre Cívic farem la crida a persones interessades per a constituir el grup de sòcies futures convivents de l’edifici i així realitzar el procés participatiu del disseny arquitectònic del projecte definitiu.

El regidor d’habitatge, Sergi Talamonte ha valorat positivament, “el fet que les persones que viuran a l’edifici formin part del procés de disseny, ja que això permet canalitzar les seues aportacions i que siguin ells mateixos els qui puguin prendre les decisions, posant en valor aspectes que en una promoció privada són difícils de preveure. El de Sostre Cívic serà un projecte pioner a Lleida que se suma a tot un conjunt de noves modalitats d’accés a l’habitatge que estem implementant a la ciutat per fer front a l’emergència habitacional que patim i que s’ha vist accentuada amb la Covid”.

Àngel Estévez, coordinador de projectes de Sostre Cívic, ha assenyalat que la cooperativa aposta per la transició energètica i la sostenibilitat ambiental. Segons el coordinador de projectes, la cooperativa s’ha dotat d’una sèrie de criteris de disseny mediambiental que s’implementarà en el projecte d’habitatge cooperatiu de Lleida: “Tindrà una certificació energètica A i serà un edificis de consum energètic gairebé zero”.

A Sostre Cívic és gràcies al patró que seguim com a cooperativa d’habitatge per fases que podem facilitar la vivenda a un major nombre de persones i escalar el nostre model arreu del territori. Som la primera cooperativa per fases creada a Catalunya, encara ens queda camí per recórrer, però projectes com el de Lleida mostren la viabilitat del nostre model i enriqueixen el conjunt de la cooperativa. 

L’edifici de Cirerers finalitza la seva estructura de fusta

28.01.2021

L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona

Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària

Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.

El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge. 

El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat. 

Cirerers: habitatge col·lectiu i social 

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. 

Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”. 

El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.

Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.

Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica. 

Crònica de la xerrada “Cures en la convivència de persones grans”

8.01.2021

El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.

Walden XXI

El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.

A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.

Can 70

El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.

La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.

Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.

La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.

Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.

Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.

I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.

Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.

Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí: