Avui s’ha fet el lliurament de claus a les veïnes i veïns de La Mola, un edifici que hem rehabilitat a Terrassa per oferir habitatge digne i assequible al municipi
La Mola ja és una realitat! Les veïnes i veïns del projecte d’habitatge cooperatiu de La Mola ja tenen les seves claus. L’acte d’inauguració ha tingut lloc davant del mateix edifici del projecte, construït el 2015 i acabat de reformar, i que consta de 8 habitatges cooperatius d’entre 30 i 57 m2 en règim de cessió d’ús, un model d’accés a l’habitatge alternatiu a la compra i el lloguer.
S’ha comptat amb la presència de Lluïsa Melgares Aguirre, Tinenta d’Alcalde de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, representants de Sostre Cívic i de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i les sòcies i socis que entren a viure al projecte, a més d’entitats del barri i veïns i veïnes, i amics i familiars dels futurs convivents. Melgares ha donat les gràcies a la cooperativa per la iniciativa, i ha afirmat que “hem d’avançar cap a alternatives com aquesta per poder garantir l’accés a l’habitatge de tothom”.
Recuperar patrimoni en desús per garantir el dret a l’habitatge
Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. En el cas del projecte de La Mola, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 500 i 590€, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 3.500€.
Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat avui durant l’acte que aquest projecte hagi fet aterrar a Terrassa per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.
Per la seva part, com a representant de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, Simona Cerri ha volgut destacar que l’habitatge és un eix clau per impulsar l’economia social: “Un habitatge assequible i estable permet l’arrelament territorial i això ens permet generar sinergies més fàcilment.”
El pressupost total de la promoció, sumant els costos d’adquisició i la rehabilitació, ha estat de 580.000 €, finançats íntegrament amb un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya.
Aquest matí l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, ha signat l’escriptura de constitució del dret de superfície sobre dues finques de la Via Augusta a favor del projecte de Can 70.
Es materialitza així per fi, després de més de 7 anys de treball del grup, el primer pas per fer realitat el el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i de tot l’Estat.
La rúbrica d’aquest acord es fa en el marc del Conveni ESAL, signat el 2020 entre el consistori i les principals federacions de cooperatives i fundacions d’habitatge social, com un mecanisme pioner de cooperació amb el tercer sector, en què s’assignen solars públics a les entitats sense ànim de lucre i la cessió dels sòls.
UN EMOTIU DISCURS DEL GRUP
El grup impulsor del projecte està format per unes 20 persones, la majoria dones, que tenen entre 55 i 70 anys, i que des del 2015 treballen i debaten sobre el model de convivència que desitgen.
Set anys de treball intens que han inclòs la difusió de la seva idea de projecte, converses i negociacions amb les administracions, i debats col·lectius per pensar conjuntament com volen viure i envellir en comunitat. Fruit d’aquesta feina s’ha creat la guia“Cures en la convivència de persones grans”, el sisé exemplar de la col·lecció Construïm Habitatge Cooperatiu impulsada per Sostre Cívic.
Tants esforços i energies acumulades han fet de l’acte de signatura del dret de superfície un moment especialment emocionant, com es recull en les paraules que va llegir la Maria Marrugat, membre del grup de Can 70, al seu discurs:
Per fi!! Dos anys i quatre mesos després de la signatura del Conveni ESAL. Utilitzaré una tècnica mil.lenària que funciona, fa que tot flueixi cap a millor: 1. Ho sentim, si hem estat massa pesades insistint i donant pressa per avançar en aquest projecte, però la vida avança i marxa, com han marxat les nostres estimades companyes, la Dolors i la Rosalia, que sempre hi seran, mentre la resta seguim envellint. 2. Disculpeu-nos, perquè més d’un cop no hem confiat del tot en les ganes o les capacitats o les vostres prioritats cap a un grup envellit. 3. Us estimem, perquè juntes hem aconseguit aquests fita que permet iniciar la construcció física del nostre projecte d’envelliment, que voldríem que fos el primer de molts altres projectes per envellir millor. 4. Gràcies, per treballar amb nosaltres per un projecte que volem gaudir, i que hauria de ser replicà ble en aquesta Barcelona que envelleix sense massa opcions per a un envelliment desitjable. Per fi, gràcies, en nom de Can70.
COM AVANÇA EL PROJECTE FINS ARA?
El projecte arquitectònic s’està desenvolupant amb l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per Sostre Cívic. El disseny projectat consisteix en dos edificis connectats pel semisoterrani, on hi haurà els espais d’ús comunitari. La construcció tindrà planta baixa més quatre plantes on hi haurà els habitatges amb un espai compartit de cuinade 50 m2 entre les persones que visquin a la planta.
Durant el març de 2023 es va obrir l’últim procés d’incorporacions al grup de Can 70. Les persones que s’hi van inscriure i no van entrar a formar part del grup, han passat a formar part d’una llista d’espera. Cada vegada que hi hagi vacants, aquesta llista s’utilitzarà per contactar amb les persones per omplir el grup impulsor. Per ara no es preveuen obrir noves inscripcions.
La mobilitat és avui un dels principals eixos de transformació urbana. Les crisis climàtica i energètica estan comportant un canvi de paradigma de la que ha estat una mobilitat molt centrada en la tinença del vehicle privat de combustió durant les darreres dècades. Els pròxims anys viurem una profunda transformació que, davant la dificultat de disposar d’un cotxe cada unitat de convivència, els sistemes de mobilitat compartida tindran una demanda en augment. És estratègic posicionar el sector de l’economia social en aquest àmbit i fer-ho en l’habitatge cooperatiu, tenint en compte el moment de creixement que el model viu actualment a Catalunya, és prioritari.
Tanmateix, la sostenibilitat mediambiental ja estat dels pilars de Sostre Cívic des del seu naixement, i així apareix recollit als Estatuts Socials de l’entitat (article 8). Volem avançar en aquesta línia, aprofitant que la nostra base social té una especial sensibilitat en poder compartir i mancomunar serveis de tota mena i fer créixer el consum responsable en altres àmbits de les seves vides (alimentació, tèxtil, mobilitat, energia, dades…).
Mobilitat compartida i sostenible
En aquest sentit, durant l’any 2023 i gràcies a Projectes Singulars, volem impulsar i instaurar la mobilitat sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu que es troben, principalment, en fase de convivència o apunt d’entrar-hi. Es tracta del projecte Singulars – Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, liderat per Sostre Cívic, juntament amb les entitats Biciclot i Som Connexió com agrupades i Som Mobilitat i Granollers Pedala com a col·laboradores.
Les accions previstes són:
Sensibilitzar i formar sobre el nou context de mobilitat, la mobilitat elèctrica compartida i l’ús de la bicicleta com a opció de mobilitat quotidiana.
Definir els criteris tècnics per a incorporar aparcaments segurs de bicicletes, cicles de càrrega i cotxes elèctrics en els processos de disseny de l’edificació.
Dissenyar un servei de connectivitat a internet per a col·lectivitats d’habitatge que sigui escalable.
Definir i dissenyar un sistema de rènting – lloguer amb opció a compra de bicicletes i cicles de càrrega per a projectes d’habitatge cooperatiu que sigui replicable per a comunitats de veïns i veïnes.
Estudiar de forma personalitzada els models de bicicleta elèctrica i cicles de càrrega més adequats per a cada grup, a partir de sessions de treball i enquestes sobre necessitats de mobilitat.
Impulsar la generació de comunitats locals de vehicles compartits a partir de les cooperatives d’habitatge.
Crear espais de coordinació entre el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i altres projectes cooperatius estratègics per l’impuls a mitjà i llarg termini de comunitats i barris cooperatius, sostenibles i autosuficients, basats en la generació d’infraestructures cooperatives i la mancomunació de serveis.
Presentació als projectes d’habitatge cooperatiu
El passat 14 de març vam fer la sessió de presentació del projecte a l’espai comú de la Balma, amb la presència de sòcies de La Balma, Cirerers, Clau Mestra, Xicoira i Princesa49. Durant la trobada es va detallar la metodologia de treball per analitzar les diferents necessitats de mobilitat dels grups en convivència i el pla d’acció per implementar les mesures corresponents.
Aquest anàlisis de mobilitat consistirà a estudiar el context i condicionants, hàbits de mobilitat, idees i propostes de transformació així com la predisposició al canvi en hàbits de mobilitat a través d’una dinàmica presencial, enquestes en línia i grups de treball. Un cop recollida la informació, es farà una proposta de mesures que es traslladaran als grups d’estudi i s’avaluarà la implementació de les mesures identificades.
Pel que fa al calendari, està previst fer aquestes sessions dinàmiques durant el mes d’abril, fer el buidatge d’informació durant el mes de maig i començar a implementar les propostes de mobilitat a partir del mes de juny.
Més enllà de la seva dimensió, el futur edifici serà pioner per incorporar un ambiciós projecte d’intercooperació i inclusió. La comunitat inclusiva integrada dins la comunitat general de tot l’edifici serà impulsada pel Grup cooperatiu TEB, que vetllarà per la perspectiva inclusiva en tots els vessants del projecte, i acompanyarà a la comunitat de les persones amb discapacitat intel·lectual durant la convivència.
Aquest projecte és el primer acord d’intercooperació signat entre TEB i Sostre Cívic, que sumen esforços amb l’objectiu de donar resposta tant al problema de l’accés a l’habitatge assequible com al de la inclusió social. “Volem desenvolupar un model d’habitatge cooperatiu inclusiu i transformador, amb un model comunitari que trenqui amb els estigmes de les persones amb discapacitat intel·lectual”, han manifestat representants de les dues entitats. “El model vol ser una referència també per afavorir l’accés a l’habitatge d’altres persones amb situació de vulnerabilitat”.
La comunitat inclusiva tindrà espais col·lectius que tindran en compte la realitat de les persones amb discapacitat. A l’espera de poder concretar el projecte arquitectònic, la previsió és que la comunitat pugui acollir a unes 25 persones amb discapacitat intel·lectual. Dins d’aquesta comunitat també hi haurà habitatges per persones que comparteixen aquesta visió inclusiva.
Declaracions de Lucía Martín, regidora d’Habitatge i del Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de BarcelonaDeclaracions d’Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic
Suport públic per fer més habitatge assequible
El solar públic de Sant Andreu se cedirà a la cooperativa mitjançant el procediment indicat al Conveni ESAL. Serà el segon solar cedit a Sostre Cívic, després del projecte per gent gran de Can70 a Sarrià, a través d’aquest conveni signat a finals de 2020 entre l’Ajuntament i les principals entitats d’habitatge sense ànim de lucre. L’acord preveu la construcció d’un miler de pisos socials a través de la provisió de sòl a les entitats, accés al finançament públic i situacions fiscals i financeres avantatjoses. Des del 2015 ja s’han aixecat 6 promocions d’habitatge cooperatiu en sòl municipal que signifiquen 125 habitatges, i a través del Conveni ESAL, ja hi ha 11 promocions més previstes, amb 298 habitatges.
Imatges de la presentació del projecte el febrer de 2023
Sostre Cívic preveu començar la construcció dels habitatges durant 2024, per transformar-ho en realitat el 2026. Per participar del projecte caldrà ser soci de Sostre Cívic, estar empadronat a Barcelona i inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Tot i que la campanya d’inscripcions al grup impulsor no s’obrirà fins a la tardor de 2023, Sostre Cívic i TEB començaran ja a constituir una comissió de participació del projecte per tal de definir les característiques del projecte.
El disseny arquitectònic anirà a càrrec de Pau Vidal i Yaiza Terré, escollit a través de concurs d’idees de la base de proveïdores de Sostre Cívic. Serà un edifici sostenible: tant el projecte arquitectònic, els materials i les instal·lacions es dissenyaran per a disposar d’un edifici energèticament classe A. Els detalls econòmics es definiran més endavant cercant la màxima assequibilitat i compatible amb tots els principis del projecte.
Disseny arquitectònic del projecte, de Pau Vidal i Yaiza Terré
Recuperem un edifici fins ara en desús i propietat d’una entitat financera per oferir accés a l’habitatge digne i assequible
La Mola és un projecte de 8 habitatges d’entre 30 i 57 m2 al barri de Ca N’Anglada
Roda de premsa de presentació del projecte | 2 de febrer de 2023
Aquest matí representants de l’ajuntament de Terrassa i de la cooperativa Sostre Cívic han presentat La Mola, un nou projecte d’habitatge cooperatiu al municipi: un edifici de nova construcció, en desús i fins aleshores propietat d’una entitat financera, que s’ha rehabilitat per oferir habitatge estable al llarg del temps a preu de cost.
La presentació a mitjans de comunicació s’ha fet a l’Oficina de Rehabilitació, i ha finalitzat amb una visita a l’edifici del projecte, a 1 minut caminant (c. Mare de Déu dels Socors, 77). Es tracta d’un immoble construït el 2015 i acabat de reformar que consta de 8 habitatges cooperatius d’entre 30 i 57 m2 (1 o 2 habitacions) en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. A més, amb la rehabilitació s’ha dotat l’edifici d’instal·lacions i elements comunitaris que permetran a les usuàries fer un ús d’energia renovable autoproduïda i contribuiran a un menor cost dels consums individuals.
Durant la roda de premsa, Lluïsa Melgares, Regidora d’Habitatge i Rehabilitacióde l’ajuntament de Terrassa ha afirmat que “el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és un model pioner a la nostra localitat, tot i que porta ja un gran recorregut a altres municipis. Hem d’avançar cap a alternatives com aquesta per poder garantir l’accés a l’habitatge de tothom”.
La presentació del projecte també ha comptat amb la presència de Noel Duque, Tinent d’Alcalde de l’àrea de Drets Socials; i Josep Forn, Regidor d’Economia social i Innovació. A més, membres de la PAH Terrassa i de La Teulada, entitats socials del municipi vinculades al dret a l’habitatge, han volgut participar de l’acte d’avui per donar el seu suport al nou projecte de La Mola.
Recuperar patrimoni en desús per garantir el dret a l’habitatge
Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. En el cas del projecte de Terrassa, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 500 i 595€, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 3.500€.
A més, 2 dels habitatges seran gestionats per la Mesa d’Emergència de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa i seran assignats als perfils que tramita el departament de Serveis Socials. És el tercer projecte d’aquest tipus, combinant habitatge cooperatiu i serveis socials, que existeix a Catalunya, després de les experiències de Palafrugell i Valls. En aquest sentit, la coordinadora del projecte i tècnica de la cooperativa Sostre Cívic, Mandi Domingo, ha explicat que impulsant aquests acords “ recuperem patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa”.
El pressupost total de la promoció, sumant els costos d’adquisició i la rehabilitació, ha estat de 600.000 €, finançats íntegrament amb un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya.
Calendari i incorporacions
Avui s’ha presentat la campanya per trobar persones interessades, que es preveu que puguin entrar a viure a l’edifici entre el mes de març i abril. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial i han de ser persones sòcies de Sostre Cívic.
Imatge de la campanya
El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 2 de febrer fins el 28 de febrer, i durant la campanya es realitzaran tres sessions informatives i dues visites a l’edifici obertes a totes les persones interessades:
Es tracta d’un projecte pioner a Catalunya i l’estat espanyol que uneix habitatge assequible i emprenedoria per a joves en Can Maiol, una masia de titularitat municipal que està en procés de rehabilitació.
La proposta de col·laboració inclou una primera fase d’estudi de la viabilitat econòmica, així com els estudis arquitectònics previs, i la posterior cessió temporal de la masia a Sostre Cívic perquè porti a terme el projecte de reforma i gestió futura dels habitatges. El grup de joves participaran com a socis del projecte organitzant-se autònomament tot formant part Sostre Cívic, que donarà suport i acompanyament de la cooperativa per garantir la solvència i bona gestió.
L’alcalde del municipi, Oriol Lozano ha destacat el caràcter publico-cooperatiu del projecte i la col·laboració amb Sostre Cívic, “Tenim un dèficit d’habitatge públic i sobretot per els -les joves del municipi; aquest és un projecte transversal, de les àrees d’habitatge, patrimoni i joventut per promoure l’habitatge accessible als joves i dinàmiques d’emprenedoria a Can Maiol”.
Un projecte que va més enllà de garantir l’habitatge assequible
En aquests moments l’Ajuntament ja ha iniciat les obres de reforç estructural i consolidació de l’edifici patrimonial, que es veuran complementades per les obres sobre distribució i acabats que realitzarà la cooperativa després del procés participatiu.
Roda de premsa el 18 de gener de 2023
Sostre Cívic s’està encarregant de desenvolupar els estudis i treballs previs per valorar la viabilitat del projecte esmentat, amb l’avaluació de la viabilitat econòmica i financera, estudis arquitectònics previs i realitzant també una previsió de retorn social de la implementació del projecte.
Si tot plegat fructifica, la masia permetrà ubicar tant espais privatius d’habitatge i espais compartits que facilitin la vida comunitària, com espais per a acollir activitat productiva, com tallers o estudis, i un terreny agrícola per ser conreat. La regidora de Cultura i Patrimoni, Eva Soler, ha posat en valor la recuperació d’aquest edifici patrimonial tant important: ”L’espai de la masia i el seu entorn és excel·lent per tirar endavant un projecte no només de cooperativisme, sinó de cohabitatge amb espais privatius i espais comunitaris i així anar generant noves dinàmiques també des dels ens públics per un habitatge més assequible.”
Per la seva part, Mandi Domingo, tècnica i formadora de Sostre Cívic, ha destacat que “és el primer conveni que fem amb una administració que suma gent jove, habitatge cooperatiu i idea d’emprenedoria. Feina, habitatge i relacions de cura i suport mutu en el centre, el converteix en un projecte únic a Catalunya i a l’estat espanyol.”
Pla formatiu durant els mesos de gener i febrer
En paral·lel als estudis previs de valoració de la viabilitat del projecte, es realitzaran uns tallers formatius adreçats als joves del municipi per donar a conèixer el funcionament del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i informar de les principals característiques del projecte que es vol desenvolupar a Can Maiol:
Taller formatiu 1 (24 de gener): s’explicarà el model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, a més de les etapes pel desenvolupament del projecte a Can Maiol.
Taller formatiu 2 (9 de febrer): s’aprofundirà en els valors del cooperativisme i els seus principis; i es detallarà el calendari de desenvolupament, economia, i model de convivència.ç
Taller formatiu 3 (23 de febrer): s’explicarà amb detall el model d’hàbitat i l’organització de la convivència en aquest tipus d’habitatge, i l’emprenedoria laboral en l’espai de l’hàbitat i de cures.
Els i les joves interessades en participar d’aquest pla formatiu es poden inscriure en aquest enllaç.
Un any més hem fet el Balanç Social de la XES per mesurar l’impacte social, ambiental i de bon govern de la nostra entitat. L’avaluació de la nostra activitat ens ajuda a millorar!
A partir de 2022 totes les entitats sòcies de la XES han d’omplir aquest qüestionari anualment de forma obligatòria després de l’acord prés a l’Assemblea General Ordinària de l’organització. A Sostre Cívic des dels seus inicis ho hem considerat una eina imprescindible per garantir la transparència i permetre’ns analitzar la nostra activitat per tal de millorar-la, i per aixó pots consultar els informes de Balanç Social de la nostra cooperativa des de l’any 2016 a l’apartat de Transparència del web. Et resumim a continuació les conclusiones més destacades de l’informe 2022:
Creixement sostingut i positiu
Augmentem els nostres ingressos de 648.171 € a 835.841 €, representant un creixement considerable de la nostra activitat econòmica. A més, tanquem l’any amb 11.147,66€ en positiu, un marge d’excedent molt ajustat, coherent amb el nostre objecte social sense ànim de lucre.
És així com en els últims anys el nostre balanç ha anat creixent, com a reflex del creixement de projectes, però sempre de manera sostinguda: en 2022 hem crescut un 12% respecte l’any anterior.
Amb mirada de gènere
Tot i que la presència femenina es manté a la composició general de la cooperativa, amb un 62% de les sòcies que són dones, sí que ha pujat la presència de dones als càrrecs de responsabilitat, que augmenta del 33 al 50%.
En aquesta línia, i en relació amb l’equip tècnic de l’entitat, hem aconseguit reduïr la bretxa salarial entre generes, que passa del 8,2% al 0,3%, a la vegada que hem pujat el salari mig i que pràcticament ha quedat equiparat el dels homes (25.978€) i les dones (25.909€).
Participació i democràcia
Celebrem també que hem comptat amb més participació de socis i sòcies a l’Assemblea General Ordinària de la cooperativa, amb 173 assistents, representant un augment del 12,3% al 16,5% respecte l’any anterior. Tot i optar per un format híbrid i mantenir la participació en línia per aquelles persones que així ho van desitgar, va ser un moment de celebració i de retrobament presencial, després de 2 anys d’obligades reunions telemàtiques com a conseqüencia de la COVID-19.
Seguint amb indicadors de democràcia interna, per primer any les persones treballadores de Sostre Cívic participen en els òrgans de govern de l’entitat. Per tal de millorar la representativitat de la diversitat de la base social, el 2021 actualitzem mitjançant un procés participatiu el nostre model de governança que inclou, entre d’altres mesures, la creació de la figura de les sòcies treballadores i la constitució de l‘Assemblea de Sòcies de Treball el juliol de 2021.
Aquests 12 mesos el moviment de l’habitatge cooperatiu ha pogut concretar en resultats substancials la seva trajectòria de dècades de lluita i reivindicacions. El camí es va iniciar en 2004 amb el naixement de Sostre Cívic, la primera entitat creada al país pel foment de l’habitatge cooperatiu, i des de llavors seguim treballant cada dia per l’impuls d’aquest model que bàsicament defensa que l’habitatge sigui un bé d’ús i no d’inversió.
En 2022, amb la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’ o l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls del model, s’han reforçat les aliances públic-cooperatives per poder tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu i aconseguir que siguin més assequibles i inclusius per a tots els tipus de persones. L’any ha acabat amb la celebració a Barcelona del primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que va comptar amb la participació de més de 600 persones de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, fent palès el creixement de l’interès per aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge.
Per Sostre Cívic ha estat també un any especialment intens, amb l’inici de la convivència als projectes de Cirerers, La Sala i El Turrós (que s’afegeixen als 5 projectes d’habitatge cooperatiu ja en aquesta fase) i el naixement d’altres 3. Paral·lelament, hem continuat amb el desenvolupament dels 6 projectes en fase de promoció i aconseguint avenços en algunes de les nostres línies de treball, com són la sostenibilitat i la inclusió social, o en l’enfortiment financer de l’entitat.
Així doncs, ha estat tot un repte resumir un any tan decisiu en només 10 temes, però ens dona perspectiva de tot el que hem viscut en 2022, i t’ho volem compartir a continuació:
1. #OBRES
El mes de març comencem les obres de rehabilitació a La Xicoira, el projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa de Montserrat. El juliol iniciem l’última etapa de les obres de Clau Mestra (La Floresta, Sant Cugat) una nova fase d’autoconstrucció executada pel grup que s’engega després de les tasques de reforma i ampliació realitzades per La Constructiva.
2. #CONVIVÈNCIA
Ja som més de 100 sòcies vivint en habitatges cooperatius! Enguany hem celebrat l’entrada a viure del projecte de Cirerers (Roquetes, Barcelona), del nostre primer projecte per gent jove a La Sala (Calonge i Sant Antoni), i del nostre primer projecte rural El Turrós (Argelaguer, La Garrotxa).
3. #PROJECTES
El 2022impulsem 3 nous projectes d’habitatge cooperatiu a Palamós, Valls i Sant Hilari Sacalm; tots tres amb característiques molt diferents: d’obra nova, de tanteig i retracte, i sènior. La resta de projectes en promoció avancen també segons els calendaris previstos, com el projecte sènior de Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols), que entra en la recta final obrint la participació al seu finançament amb una campanya de títols participatius.
Conjuntament amb l’Ajuntament de Palafrugell, entreguem el primer habitatge social amb la Mesa d’emergències que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En aquesta línia, generem oportunitats d’inserció laboral a la construcció intercooperant amb empreses d’inserció per crear ocupació a col·lectius amb especial vulnerabilitat.
6. #PARTICIPACIÓ
El 17 de juny l’Assemblea General Ordinària, celebrada per segon any consecutiu en format híbrid, consolida el creixement sostingut de la cooperativa. L’Assemblea aprova el nou projecte de La Xicoira, millora la democràcia interna i avança el debat estratègic mirant al 2025.
7. #FEMINISME
Iniciem l’elaboració del Protocol de violències masclistes, que ens permetrà actuar en la detecció i l’abordatge de les violències masclistes i LGBTIfòbiques a la cooperativa. El procés es va engegar el juliol amb la creació del grup motor, i durarà fins el mes de febrer del 2023, quan es culmini amb el protocol elaborat.
8. #PREMIS
A finals de juny rebem el premi a la millor edificació d’obra nova per La Balma atorgat pels gestors públics d’habitatge de l’estat! Han estat tres els reconeixements que el projecte al Poblenou ha rebut en 2022, després d’arribar com a finalista a l’abril pels Premis FAD d’arquitectura i a la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura. I també som finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC) de la Comissió Europea!
9. #INCIDÈNCIA
El 19 de maig el Parlament de Catalunya debat per primera vegada sobre l’habitatge en cessió d’ús, i aprova per àmplia majoria una Proposta de Resolució que inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.
10. #MOVIMENT
Barcelona acull el primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que es celebra amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”. L’esdeveniment inclou una manifestació de prop de 400 persones reclamant suport públic pel model, més de 20 sessions tècniques de debat, i la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa signat per diferents administracions i entitats de tot l’estat i liderat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori.
Crònica del debat “Perspectiva de gènere en l’arquitectura residencial”, que va tenir lloc el 15 de desembre a Barcelona
A Sostre Cívic treballem per promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge basat en la propietat col·lectiva i la no especulació, però també impulsem projectes d’habitatge cooperatiu rehabilitant o construïnt de zero edificis on desenvolupar aquest tipus de projectes. Cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a tots els elements que envolten la forma com ens organitzem en relació a l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens envoltem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures a persones grans o l’impacte ambiental, i enguany hem volgut posar el focus en com incorporar una mirada de gènere i feminista en l’arquitectura, i en les nostres relacions.
Així doncs, el passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Aula 2 del Col·lectiu Ronda, a Barcelona, el 5é debat al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental organitzat per Sostre Cívic. L’objectiu de la trobada va ser acompanyar-nos de professionals i expertes que ens van ajudar a entendre què vol dir desenvolupar aquesta perspectiva de gènere en projectes d’arquitectura residencial i específicament projectes d’habitatge cooperatiu.
Al debat vam comptar amb la presència de la Roser Casanovas, arquitecta i sòcia del Col·lectiu Punt 6; l’Ari Artigas, arquitecta i sòcia de lacol; la Inés Novella, arquitecta i investigadora del Observatori d’I+D+I de la Universitat Politècnica de Madrid; i la Laura i el Teo, sòcies del projecte d’habitatge cooperatiu LGTBI La Morada.
Perspectiva feminista interseccional per aconseguir espais de vida més equitatius
L’arquitecta Roser Casanovas va presentar el marc teòric per assentar les bases del debat i saber què volem dir quan parlem d’arquitectura feminista. Parlem, per exemple, de la importància de visibilitzar les diferents esferes en les quals s’organitzen les activitats que componen la vida (esferes productiva, reproductiva, comunitària i pròpia), i l’anàlisi de com actualment la societat prioritza l’esfera productiva, fent un repartiment desigual del temps, espai i recursos en relació a les altres esferes.
És només un exemple per visibilitzar que l’espai no és neutre, i com el seu disseny perpètua un model de relacions entre les persones i el seu entorn. Les desigualtats no es produeixen només a l’espai urbà, sinó també dins dels espais privats: la majoria d’habitatges del mercat privat estan pensats seguint el model de família nuclear heteropatriarcal, marcant una jerarquia rígida entre les persones que hi viuen.
Casanovas va incidir també en la importància de trencar en la dicotomia entre públic i privat per evitar donar només la responsabilitat de les cures a l’espai privat i treure-les de les esquenes de les dones, que son qui actualment s’encarreguen d’elles. Cal generar espais comunitaris per compartir una responsabilitat social de les cures, canviant tant els habitatges com els entorns on estan construits. Cal garantir no només el dret a l’habitatge, sinó també el dret a la vida comunitària, a la ciutat. Garantir vides dignes en un entorn pròxim i adequat.
Incorporar la mirada de gènere a l’arquitectura des de les administracions públiques
La intervenció de la investigadora Inés Novella va ser clau per conèixer com es pot treballar des de les administracions la perspectiva feminista en la normativa de l’arquitectura residencial.
Novella va compartir les diferents accions d’assessorament transversal en clau de gènere que ha fet a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana i que van des de la participació en comissions per la revisió de normativa o formar part del jurat de concursos d’arquitectura, fins a la creació de diferents materials i accions de conscienciació i assessorament.
Destaquen especialment dues guies que compartim a continuació:
Per completar el debat, vam voler també conèixer experiències concretes i que tenen la perspectiva de gènere com uns dels seus valors identitaris.
Dones Cohabitant: Comunitat feminista d’habitatge impulsada des del Col·lectiu Punt 6, i que ens va explicar la Roser Casanovas.
Sotrac: L’arquitecta Ari Artigas, de lacol Arquitectura Cooperativa, ens va presentar el projecte arquitectònic d’aquesta cooperativa d’habitatges de 38 unitats de convivència.
La Morada: La Laura i el Teo, sòcies i futures habitants d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu feminista i LGTBI i amb disseny arquitectònic també de lacol, ens van compartir alguns detalls del disseny i dels valors del projecte.
Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️
Ahir al matí, 30 de novembre, va tenir lloc l’acte d’inauguració del Turrós, el primer projecte de caràcter rural de Sostre Cívic i el primer d’habitatge cooperatiu a la comarca de la Garrotxa. Una vintena de persones es va reunir per celebrar aquesta nova iniciativa: agents de l’economia social del territori, gent de l’entorn del municipi, tècnics i entitats que han fet possible el projecte, i altres sòcies de la cooperativa. Totes per acompanyar i agrair al grup impulsor del Turrós els seus esforços i energies que han permès fer possible aquest projecte pioner en diversos sentits.
El vincle emocional entre la gran majoria dels participants, i una llarga trajectòria d’activisme per la dinamització i promoció de pràctiques d’economia alternativa i cooperativa a la Garrotxa i altres territoris, van fer que l’acte fos un bonic moment ple de complicitat i carinyo.
No van faltar tampoc els agraïments a totes les persones que han participat en l’impuls del projecte, amb especial menció al Marcel·lí Bonfill, antic propietari de la finca i a la Glòria Mota, l’antiga masovera. Xevi Iglesias, de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, afirmava “oferir aquest model alternatiu d’habitatge sense la col·laboració de la propietat és pràcticament impossible. És molt important tenir models de referència per tal que altres persones s’hi animin i continuïn fent-lo possible.”.
Un factor que va facilitar les negociacions amb la propietat va ser que el grup des dels seus inicis tenia molt clar que volia evitar que la masia mai pogués ser objecte d’especulació. L’Eva Ortigosa, sòcia treballadora de la cooperativa i membre del Consell Rector, va agrair a la seva intervenció que l’aposta del grup per garantir-ho va ser entrar a formar part de Sostre Cívic:
Més enllà de l’habitatge cooperatiu
Però El Turrós no respon només a una necessitat d’habitatge sinó també a una necessitat de treball, prenent com a model l’estreta interrelació de la vida productiva i reproductiva de les formes de vida de la pagesia.
En Jeff Guillemet, de la cooperativa de serveis financers Coop57, feia especial menció a aquesta visió de projecte integral: “Els primers projectes d’habitatge cooperatiu que vam impulsar van ser a Barcelona, amb Princesa49 i La Borda, però poc després ens vam plantejar la importància d’acompanyar iniciatives que defensen el territori en zones que necessiten especial reactivació. Volem que El Turrós sigui un projecte emblemàtic per a nosaltres, ja que integra habitatge i l’impuls de l’economia social local.”
Viure en comunitat
El Turrós és també el primer projecte de Sostre Cívic que es crea amb una única unitat de convivència. És a dir, no es contemplem espais privatius que siguin habitatges complets i es planteja una vida comunitària amb habitacions privades de diferents mides, però amb espais comuns (banys, cuina, menjador, magatzems, etc.) per tothom. Una aposta per viure en comunitat en majúscules.
Casa és l’edifici, però “casa” és sobretot el grup. Ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.
Mireia Font, membre del Turrós.
El grup és intergeneracional, amb un registre d’edats molt diferent, que va des d’un nadó de dos anys i mig fins a la persona més gran, de 75 anys. “Això encara ens fa més plurals, ja que hem de conviure amb aquestes diferències energètiques, i les diferents necessitats que comporten” Casa és l’edifici, però “casa” és sobretot el grup, i ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.”, afirmava la Mireia Font, una de les membres del grup.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments