Autor: lucia.basulto

Crònica del debat “Perspectiva de gènere en l’arquitectura residencial”, que va tenir lloc el 15 de desembre a Barcelona

A Sostre Cívic treballem per promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge basat en la propietat col·lectiva i la no especulació, però també impulsem projectes d’habitatge cooperatiu rehabilitant o construïnt de zero edificis on desenvolupar aquest tipus de projectes. Cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a tots els elements que envolten la forma com ens organitzem en relació a l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens envoltem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures a persones grans o l’impacte ambiental, i enguany hem volgut posar el focus en com incorporar una mirada de gènere i feminista en l’arquitectura, i en les nostres relacions.

Així doncs, el passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Aula 2 del Col·lectiu Ronda, a Barcelona, el 5é debat al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental organitzat per Sostre Cívic. L’objectiu de la trobada va ser acompanyar-nos de professionals i expertes que ens van ajudar a entendre què vol dir desenvolupar aquesta perspectiva de gènere en projectes d’arquitectura residencial i específicament projectes d’habitatge cooperatiu. 

Al debat vam comptar amb la presència de la Roser Casanovas, arquitecta i sòcia del Col·lectiu Punt 6; l’Ari Artigas, arquitecta i sòcia de lacol; la Inés Novella, arquitecta i investigadora del Observatori d’I+D+I de la Universitat Politècnica de Madrid; i la Laura i el Teo, sòcies del projecte d’habitatge cooperatiu LGTBI La Morada. 

Perspectiva feminista interseccional per aconseguir espais de vida més equitatius 

L’arquitecta Roser Casanovas va presentar el marc teòric per assentar les bases del debat i saber què volem dir quan parlem d’arquitectura feminista. Parlem, per exemple, de la importància de visibilitzar les diferents esferes en les quals s’organitzen les activitats que componen la vida (esferes productiva, reproductiva, comunitària i pròpia), i l’anàlisi de com actualment la societat prioritza l’esfera productiva, fent un repartiment desigual del temps, espai i recursos en relació a les altres esferes.

És només un exemple per visibilitzar que l’espai no és neutre, i com el seu disseny perpètua un model de relacions entre les persones i el seu entorn. Les desigualtats no es produeixen només a l’espai urbà, sinó també dins dels espais privats: la majoria d’habitatges del mercat privat estan pensats seguint el model de família nuclear heteropatriarcal, marcant una jerarquia rígida entre les persones que hi viuen. 

Casanovas va incidir també en la importància de trencar en la dicotomia entre públic i privat per evitar donar només la responsabilitat de les cures a l’espai privat i treure-les de les esquenes de les dones, que son qui actualment s’encarreguen d’elles. Cal generar espais comunitaris per compartir una responsabilitat social de les cures, canviant tant els habitatges com els entorns on estan construits. Cal garantir no només el dret a l’habitatge, sinó  també el dret a la vida comunitària, a la ciutat. Garantir vides dignes en un entorn pròxim i adequat. 

Incorporar la mirada de gènere a l’arquitectura des de les administracions públiques

La intervenció de la investigadora Inés Novella va ser clau per conèixer com es pot treballar des de les administracions la perspectiva feminista en la normativa de l’arquitectura residencial. 

Novella va compartir les diferents accions d’assessorament transversal en clau de gènere que ha fet a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana i que van des de la participació en comissions per la revisió de normativa o formar part del jurat de concursos d’arquitectura, fins a la creació de diferents materials i accions de conscienciació i assessorament. 

Destaquen especialment dues guies que compartim a continuació:  

• Resum de les ponències que va, formar part de les Jornades sobre gènere i vivenda, celebrades al febrer de 2021. Un document descarregable i gratuït en aquest enllaç. 
• Guia “Proyectar los espacios de la vida cotidiana. Criterios de género para el diseño y contratación pública de vivienda”.

Projectes que transformen

Per completar el debat, vam voler també conèixer experiències concretes i que tenen la perspectiva de gènere com uns dels seus valors identitaris. 

• Dones Cohabitant: Comunitat feminista d’habitatge impulsada des del Col·lectiu Punt 6, i que ens va explicar la Roser Casanovas. 
• Sotrac: L’arquitecta Ari Artigas, de lacol Arquitectura Cooperativa, ens va presentar el projecte arquitectònic d’aquesta cooperativa d’habitatges de 38 unitats de convivència. 
• La Morada: La Laura i el Teo, sòcies i futures habitants d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu feminista i LGTBI i amb disseny arquitectònic també de lacol, ens van compartir alguns detalls del disseny i dels valors del projecte.

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️

Ahir al matí, 30 de novembre, va tenir lloc l’acte d’inauguració del Turrós, el primer projecte de caràcter rural de Sostre Cívic i el primer d’habitatge cooperatiu a la comarca de la Garrotxa. Una vintena de persones es va reunir per celebrar aquesta nova iniciativa: agents de l’economia social del territori, gent de l’entorn del municipi, tècnics i entitats que han fet possible el projecte, i altres sòcies de la cooperativa. Totes per acompanyar i agrair al grup impulsor del Turrós els seus esforços i energies que han permès fer possible aquest projecte pioner en diversos sentits.

El vincle emocional entre la gran majoria dels participants, i una llarga trajectòria d’activisme per la dinamització i promoció de pràctiques d’economia alternativa i cooperativa a la Garrotxa i altres territoris, van fer que l’acte fos un bonic moment ple de complicitat i carinyo.

No van faltar tampoc els agraïments a totes les persones que han participat en l’impuls del projecte, amb especial menció al Marcel·lí Bonfill, antic propietari de la finca i a la Glòria Mota, l’antiga masovera. Xevi Iglesias, de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, afirmava “oferir aquest model alternatiu d’habitatge sense la col·laboració de la propietat és pràcticament impossible. És molt important tenir models de referència per tal que altres persones s’hi animin i continuïn fent-lo possible.”.

Un factor que va facilitar les negociacions amb la propietat va ser que el grup des dels seus inicis tenia molt clar que volia evitar que la masia mai pogués ser objecte d’especulació. L’Eva Ortigosa, sòcia treballadora de la cooperativa i membre del Consell Rector, va agrair a la seva intervenció que l’aposta del grup per garantir-ho va ser entrar a formar part de Sostre Cívic:

Més enllà de l’habitatge cooperatiu

Però El Turrós no respon només a una necessitat d’habitatge sinó també a una necessitat de treball, prenent com a model l’estreta interrelació de la vida productiva i reproductiva de les formes de vida de la pagesia.

En Jeff Guillemet, de la cooperativa de serveis financers Coop57, feia especial menció a aquesta visió de projecte integral: “Els primers projectes d’habitatge cooperatiu que vam impulsar van ser a Barcelona, amb Princesa49 i La Borda, però poc després ens vam plantejar la importància d’acompanyar iniciatives que defensen el territori en zones que necessiten especial reactivació. Volem que El Turrós sigui un projecte emblemàtic per a nosaltres, ja que integra habitatge i l’impuls de l’economia social local.”

Viure en comunitat

El Turrós és també el primer projecte de Sostre Cívic que es crea amb una única unitat de convivència. És a dir, no es contemplem espais privatius que siguin habitatges complets i es planteja una vida comunitària amb habitacions privades de diferents mides, però amb espais comuns (banys, cuina, menjador, magatzems, etc.) per tothom. Una aposta per viure en comunitat en majúscules.

Casa és l’edifici, però “casa” és sobretot el grup. Ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.

Mireia Font, membre del Turrós.

El grup és intergeneracional, amb un registre d’edats molt diferent, que va des d’un nadó de dos anys i mig fins a la persona més gran, de 75 anys. “Això encara ens fa més plurals, ja que hem de conviure amb aquestes diferències energètiques, i les diferents necessitats que comporten” Casa és l’edifici, però “casa” és sobretot el grup, i ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.”, afirmava la Mireia Font, una de les membres del grup.

GALERIA D’IMATGES

El passat 17 de novembre vam fer l’última reunió del procés participatiu per elaborar el projecte arquitectònic del futur habitatge cooperatiu a Palamós. Aquest procés ha durat dos mesos i ha comptat amb 4 sessions conduïdes per les arquitectes del projecte (UMMA arquitectes) i dinamitzades per l’equip tècnic de la cooperativa. 

En les sessions hem pogut parlar sobre la base d’un projecte previ, de quines eren les necessitats de les usuàries respecte a la dimensió i usos dels espais, així com de la visió inicial del grup per aquest projecte de vida que iniciaran conjuntament. 

En els tallers es van modificar alguns dels habitatges, i sobretot, la dimensió, ubicació i usos dels espais col·lectius de l’edifici, que en el nou projecte seran: 

• una sala polivalent gran,
• una sala polivalent petita,
• una habitació de convidades,
• una bugaderia col·lectiva i
• un espai de treball/emmagatzematge col·lectiu.

També vam poder reflexionar sobre els sistemes constructius i les instal·lacions de l’edifici, i en l’impacte ambiental i de cost d’aquests elements sobre l’economia de la promoció. 

Vols formar-ne part?

Aquest es només l’inici! A partir d’aquesta el moment el grup anirà ampliant la participació en el desenvolupament del projecte alhora que s’apodera i cohesiona com a col·lectiu.

Si vols incorporar-te a aquest projecte, i tens dubtes o vols que t’ho expliquem amb tots els detalls, t’esperem a la sessió informativa que realitzarem el divendres 2 de desembre:

• Divendres 2 de desembre, a les 18h.
• Galeries Carme (c. Dídac Garrell 10, 1er pis. Palamós).
• Inscriu-t’hi aquí!

Més informació a palamos.sostrecivic.cat

Les xarxes principals de l’economia social i solidària organitzen una trobada per fer visible l’anomenada “via cooperativa” per garantir el dret a l’habitatge

L’esdeveniment està destinat tant als grups d’usuaris com a tècnics i administracions públiques, amb la idea de consolidar un model que ha crescut exponencialment en els darrers anys

Al Fòrum es tractaran eixos temàtics com la col·laboració per millorar l’accessibilitat a l’habitatge, la creació de comunitats d’ajuda mútua i cura, l’eficiència energètica i la sostenibilitat

El Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector. La trobada, dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, compta amb l’organització de la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya) i el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves, com a gent gran i intergeneracionals o col·lectius específics. Tant per iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència.

En resum, un nou model d’habitatge basat en l’autogestió i en mantenir l’habitatge com un dret d’ús al marge de les dinàmiques de mercat i especulació immobiliària. Tot això ja és un realitat amb una implantació destacada a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, ​​gràcies a l’articulació d’un important sector social, d’entitats tècniques de l’Economia Solidària, i la col·laboració de les administracions públiques. A la cita hi assistiran persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i la península ibèrica, així com equips tècnics d’acompanyament a diverses àrees, així com persones de perfil tècnic i polític de les administracions públiques en els seus diferents àmbits.

L’experiència més vivencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida. 

Una alternativa per transformar el model d’accés a l’habitatge

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Aquest matí representants de l’Ajuntament de Valls i de la cooperativa Sostre Cívic hem presentat un nou projecte d’habitatge cooperatiu al municipi: un edifici de nova construcció, en desús i fins aleshores propietat d’una entitat financera, que s’ha rehabilitat per posar-lo a disposició a preu de cost per a la població de Valls. 

La presentació a mitjans de comunicació s’ha fet a la plaça Jaume I, just davant de l’edifici del projecte. Es tracta d’un immoble construït el 2009 i acabat de reformar que consta de 15 habitatges.13 d’aquests són habitatges cooperatius d’entre 39 i 86 m² en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. Els habitatges restants i l’escala B de l’edifici pertanyen a l’Ajuntament de Valls i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Durant la roda de premsa, Jordi Cartanyà Benet, primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls ha destacat “la importància de disposar a Valls d’un projecte d’habitatge cooperatiu com aquest, que posa l’accent en les necessitats socials”, i ha explicat que en els propers anys “l’habitatge cooperatiu anirà creixent perquè és un model que respecta i garanteix el dret a l’habitatge de les persones”. Així mateix, el regidor ha exposat que des de l’Oficina Local d’Habitatge es treballa per dotar la ciutat d’habitatge assequible per a les persones a partir de la gestió de pisos cedits i d’altres de titularitat municipal, que en els propers mesos es veuran incrementats.

Recuperar patrimoni en desús per garantir el dret a l’habitatge 

Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. En el cas del projecte de Valls, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 230 i 550€, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 4.200€. 

A més, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge digne als col·lectius més vulnerables que el mercat immobiliari deixa fora, 5 dels 13 habitatges es destinaran preferentment a persones menors de 35 anys, famílies monoparentals i majors de 65 anys. També 2 dels habitatges seran gestionats per la Mesa d’Emergència de la Generalitat i l’Ajuntament de Valls i seran assignats als perfils que tramita el departament de Serveis Socials. És el segon projecte d’aquest tipus, combinant habitatge cooperatiu i serveis socials, que existeix a Catalunya. Palafrugell va ser la experiència pionera que es va posar en marxa fa poc menys de mig any. En aquest sentit, la Mandi Domingo, coordinadora del projecte, ha explicat que impulsant aquests acords “recuperem patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa”.

El pressupost total de la promoció, sumant els costos d’adquisició i la rehabilitació, ha estat de 1.500.000 €, finançats íntegrament amb un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya i amb una aportació subvencional de 60.000 € de l’Ajuntament de Valls. 

Calendari i incorporacions

Avui s’ha presentat la campanya per trobar persones interessades, que es preveu que puguin entrar a viure a l’edifici durant el mes desembre d’enguany. Els habitatges es destinaran preferentment a la població de Valls, tot i que també s’hi poden inscriure persones d’altres municipis de Catalunya, que entraran al projecte en el cas que quedin habitatges vacants. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial.

El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 5 d’octubre fins el 13 de novembre, i durant la campanya es realitzaran tres sessions informatives i una visita a l’edifici oberta a totes les persones interessades:

• Dijous 13/10 | 17h30. Xerrada informativa + visita a l’edifici (+ info i inscripcions).
• Dimarts 25/10 | 17h.  Xerrada informativa en línia (+ info i inscripcions).
• Dimarts 08/11 | 17h. Xerrada informativa en línia (+ info i inscripcions).

El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es caracteritza per una voluntat transformadora i d’acció fora dels marges del mercat residencial capitalista. Des de Sostre Cívic treballem perquè els projectes que impulsem s’impregnin dels principis de l’economia solidària, entre els quals es troba l’interès per la comunitat i la responsabilitat amb l’entorn,  tant en termes ambientals i econòmics com socials. 

Així doncs, promovem el cooperativisme en la forma d’habitar i d’organització, però també a través de la demanda, consum i ús de serveis i productes. Fins ara, tot i que una bona part de les necessitats dels nostres projectes era proveïda per empreses de l’economia social, la incorporació d’empreses d’inserció en el sector ha estat molt escassa. És per això que durant l’any 2022, i gràcies a Projectes Singulars, hem impulsat una iniciativa per començar a fer-ho també parcialment en empreses d’inserció sociolaboral.

Intercooperació per crear ocupació a col·lectius amb especial vulnerabilitat

El projecte, iniciat l’octubre de 2021 i que finalitzarà el proper mes, neix com una col·laboració entre La Constructiva, i Formació i Treball i Saó Prat, dues empreses d’inserció de rellevància amb experiència i trajectòria en el sector de la construcció/rehabilitació. Es planteja conjuntament com una prova pilot, per incorporar en alguns processos d’obra empreses d’inserció i generar oportunitats d’inserció, augmentant-ne el seu valor social.

Volem destacar d’aquest projecte algunes accions i resultats:  

• Incorporació d’empreses d’inserció en les obres dels projectes d’habitatge cooperatius de Cirerers i Clau Mestra.
• Realització de millores al projecte d’habitatge cooperatiu de Princesa49. 
• Anàlisi i valoració de l’experiència d’obra, per millorar l’encaix entre l’oferta de serveis (de les empreses d’inserció) i la demanda (habitatge cooperatiu en cessió d’ús), i establir les bases per generar noves possibilitat de col·laboració, en l’obra i rehabilitació d’habitatge cooperatiu.    
• Crear mercat social i establir noves relacions i experiències de treball.
• Identificar entitats d’inserció i els serveis que poden prestar a l’habitatge cooperatiu.

Impulsem l’economia social gràcies a Projectes Singulars

Aquest projecte ha estat possible gràcies a haver estat beneficiaris del programa Projectes Singulars 2021 amb el projecte “Inserció sociolaboral i enfortiment del mercat social en la construcció d’habitatges cooperatius“. 

La convocatòria dels Projectes Singulars té per objectiu generar ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, noves empreses i nous mercats en el marc de l’economia social i cooperativa i aprofitant oportunitats estratègiques del propi sector d’activitat o del territori.

Aquesta subvenció està dins el marc de l’Economia Social, i és promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, amb el finançament del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del Servei Públic d’Ocupació Estatal.