Autor: Jose Téllez

La Balma, premi a la millor edificació en obra nova dels premis AVS

4.07.2022

El nostre projecte de Poblenou ha estat premiat per l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl.

És el tercer reconeixement que La Balma rep en 2022, després de ser seleccionada pels Premis FAD i la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura.

L’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl (AVS) ha reconegut fins a cinc projectes barcelonins en l’última edició de Premios AVS, entre els quals es troba La Balma, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús construït sobre sòl municipal al Poblenou. La construcció de l’edifici de La Balma ha estat reconegut amb el primer premi de la categoria de millor edificació en obra nova, compartit ex aequo amb la promoció d’habitatge públic al Bon Pastor, de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). El jurat ha valorat “l’autogestió del model, la ductilitat dels habitatges i les diferents estratègies mediambientals d’eficiència energètica, materials i residus emprats”.

Els premis es van donar a conèixer el 27 de juny a Oviedo, en el context de la celebració de l’assemblea general ordinària d’aquesta associació, de la que formen part entitats públiques territorials i organismes públics o empreses del sector públic que treballen en la promoció i gestió d’habitatge social. Amb aquest premi, és el tercer reconeixement que rep La Balma en 2022, després d’arribar com a finalista a l’abril pels Premis FAD d’arquitectura i a la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura.  

La Balma es va començar a edificar el 2019 i des de juliol de 2021 acull 20 unitats de convivència al barri del Poblenou de Barcelona. Va ser el nostre primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús d’obra nova, i el primer dut a terme per La Constructiva, la primera cooperativa de serveis sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges d’aquest tipus i impulsada per Sostre Cívic. L’objectiu d’aquesta nova cooperativa pionera és revertir el model de la construcció actual apostant per una construcció que respecti valors ètics en un marc de producció econòmica gestionada, controlada i fiable. Actualment, està desenvolupant obres de rehabilitació dels projectes de La Xicoria, a Olesa de Montserrat, Clau Mestra, a La Floresta (Sant Cugat) i la posada a punt de diferents habitatges provinents del tanteig i retracte.

El disseny va anar a càrrec dels estudis d’arquitectura cooperativa de LaCol i La Boqueria, mitjançant un procés participatiu amb el conjunt de sòcies del projecte. Van plantejar un edifici amb 2 tipologies d’estructura que optimitzen les funcions de cada material, cost, rapidesa de construcció i impacte ambiental. El contacte amb el terreny i el carrer es fa amb una estructura de formigó armat, i pels habitatges i espais comunitaris es proposa estructura de fusta contralaminada, oferint confort, espais saludables i amb un impacte ambiental molt positiu en el conjunt de l’edifici (material orgànic i lleuger). És un edifici lleuger, on predominen els materials reutilitzables i desmuntables, que permet reduir la fonamentació i directament els materials d’origen mineral utilitzats en l’edifici.

Reconeixement a la col·laboració públic-comunitària per construir més habitatge cooperatiu a Barcelona

Més enllà de La Balma, els Premis AVS també ha reconegut, amb un accèssit en la categoria de millor actuació en l’àmbit de l’administració i gestió del parc social d’habitatges el Conveni amb entitats sense ànim de lucre ESAL, un projecte de col·laboració públic-comunitària per a promoure 1.000 habitatges cooperatius i de lloguer en sòl municipal impulsat per l’IMHAB, Gestors d’habitatge social de Catalunya (GHS), la Federació de Cooperatives d’habitatges de Catalunya (Habicoop), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Coordinadora de fundacions d’habitatge social (Cohabitac).

Crític: La Balma, l’aval de la feina ben feta de La Constructiva.

L’Assemblea General consolida el creixement sostingut de la cooperativa

1.07.2022

La darrera Assemblea Ordinària aprova el nou projecte d’Olesa, millora la democràcia interna i avança el debat estratègic mirant al 2025

El passat divendres 17 de juny a les 17.30h vam celebrar l’Assemblea General Ordinària (AGO) de Sostre Cívic. Per segon any consecutiu es va celebrar en format híbrid mitjançant una plataforma virtual i, presencialment, al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc de Barcelona. Aquesta solució, que ha demostrat que facilita la participació, ha estat una petició explícita de la nostra pròpia base social, consolidant canals oberts per la pandèmia de la covid-19. 

En total, van ser-hi unes 100 persones. Un nou èxit de participació per una assemblea que, més enllà dels punts habituals com l’aprovació de Comptes Anuals i la presentació de la memòria de 2021, va incloure vàries dinàmiques per avançar en la definició del pla estratègic, aprovar nous projectes i consolidar la democràcia interna. 

Prioritzem les línies de treball de l’entitat

L’Assemblea va tenir una prèvia conduïda per Tandem Social, cooperativa de consultoria estratègica que està acompanyant-nos en la definició del nostre pla estratègic de cara a 2025. En Jaume Oller (Tandem Social) va compartir els resultats de les primeres fases de l’elaboració del pla estratègic. Aquestes conclusions són fruit del procés participatiu celebrat durant l’any passat que va involucrar a través de diferents sessions participatives, entrevistes i enquestes a més de 150 persones, tant dels diferents perfils de la base social com d’agents externs (del sector de l’habitatge cooperatiu, entitats financeres i administracions públiques). 

Després de la seva exposició es va celebrar una votació en línia entre les participants de l’Assemblea, els resultats de la qual serviran de referent per anar avançant en el disseny del pla estratègic els propers mesos.

Creixement sostingut i balanç positiu

Tot just després es va iniciar formalment l’Assemblea, amb la presentació dels Comptes Anuals i que podeu consultar aquí. El tancament de l’any 2021 ha estat amb el resultat positiu de 9000 € (que es destinaran al fons de reserva de la cooperativa). Aquest darrer any el nostre balanç ha crescut un 12% respecte a l’any anterior, que confirma un nou any de creixement sostingut, reflex de l’increment paral·lelament dels projectes. 

La nostra activitat anual també ha patit canvis significatius, sobretot referent a les subvencions públiques, de les que cada any depenem menys: el 2021 representen un 11%, enfront del 13% i el 41% que suposaven, respectivament, els anys 2020 i 2019. Des del Consell Rector i la Taula d’economia de Sostre Cívic han marcat com a objectius a mitjà termini enfortir els fons propis de la cooperativa. Per això mateix a l’Assemblea General Extraordinària del passat 20 d’abril es van aprovar dos mecanismes que ens han d’ajudar a aconseguir-ho: les aportacions voluntàries al capital social, i les quotes d’ingrés per nous projectes.

Neix La Xicoira! Ratifiquem la compra i creació del projecte a Olesa de Montserrat

Sempre és molt emocionant la part de les nostres assemblees on s’aproven i donem la benvinguda a nous projectes. En aquesta ocasió va ser el torn del nou projecte d’Olesa de Montserrat, que les persones sòcies que ja integren el seu grup impulsor han batejat com a La Xicoira. El projecte neix a mitjans del 2020 quan es detecta la possibilitat de comprar un edifici a mig construir (fruit de la crisi immobiliària) i treure aquest patrimoni de mans dels fons voltors i portar-lo al mercat social. Gràcies al finançament públic de la Generalitat i un préstec del ICF, es va poder comprar definitivament l’immoble. Les obres de rehabilitació ja estan en marxa amb l’objectiu d’aconseguir 25 habitatges i espais col·lectius complementaris. 

Les sòcies del projecte es van dirigir a l’Assemblea agraïnt l’aprovació del projecte i la facilitació de l’equip tècnic. També van explicar el significat del nom: la “xicoira” és una planta molt comú a l’entorn i amb múltiples propietats medicinals i saludables. Està previst que entrin a viure a la tardor de l’any vinent. 

    Altres punts aprovats a l’Assemblea

    També es van tractar qüestions més de caràcter organitzatiu per tal de preparar millor la cooperativa per abarcar nous projectes i altres aspectes relacionats amb la democràcia interna. En aquest sentit, es van modificar els estatuts de l’entitat per tal de poder constituir comunitats energètiques renovables, així com el proveïment de productes o serveis vinculats al consum i l’ús d’habitatge que, de manera integral, les persones sòcies de projectes puguin necessitar. 

    També es va constituir un nou òrgan, el Comitè de Recursos, amb les funcions de resoldre possibles conflictes davant acords presos pels òrgans socials, i es van escollir els tres membres entre les candidatures presentades de la base social. Finalment, es va escollir un nou membre del Consell Rector, l’Àngel Estévez, representant a les sòcies de treball. 

    Sostre Cívic porta l’experiència de l’habitatge cooperatiu català al Festival Internacional d’Habitatge Social

    29.06.2022

    Celebrat a Hèlsinki (Finlàndia), Sostre Cívic comparteix les seves experiències d’èxit en finançament, consolidació de projectes i col·laboració pública

    La pròxima edició del festival internacional se celebrarà a Barcelona durant el març de 2023

    Amb l’objectiu d’ampliar el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixements i pràctiques amb actors del cooperativisme d’habitatge d’altres països, impulsat per la recentment creada comissió internacional de Sostre Cívic, durant el 14 i 16 de juny vam participar, per primera vegada, de l’International Social Housing Festival (ISHF), que enguany es va celebrar a Hèlsinki (Finlàndia).

    Una petita delegació de membres del Consell Rector i l’equip tècnic de Sostre Cívic van participar en la trobada internacional per difondre l’activitat de la nostra cooperativa. Especialment, de manera activa, a les activitats que formaven part del Collaborative Housing Day (Dia de l’Habitatge Col·laboratiu), organitzat per la xarxa Co-habitat Network el dimecres 15 de juny dins del marc del programa del Festival. Ubicat a la Biblioteca Central Oodi, un dels equipaments públics més espectaculars de Hèlsinki, durant tot el dia van tenir lloc taules rodones, discussions, tallers i dinàmiques d’enxarxament amb entitats afins.

    La jornada va començar amb la intervenció de les representants d’Housing Europe, l’Ajuntament de Hèlsinki, World Habitat i Habitat International Coalition. Un cop acabades les presentacions, Sostre Cívic va participar en la taula rodona sobre resiliència i cohabitatge, explicant com l’assequibilitat i estabilitat, la creació de comunitats fortes i la sostenibilitat i eficiència energètica fan d’entitats com Sostre Cívic, actors imprescindibles per construir una societat més resilient.

    Tot seguit, la xarxa centro-sud-est-europea de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús MOBA Housing SCE, va protagonitzar una taula rodona per debatre sobre les estructures de finançament de projectes cooperatius als països de l’Europa Central i del Sud-est. Sostre Cívic vam poder compartir, com a convidats a la taula, els nostres propis mecanismes financers, generant expectació i interès per la fórmula “Tornassol” de títols participatius i la seva eficàcia a l’hora d’impulsar nous projectes.

    A l’hora de dinar, els diferents membres de la delegació de Sostre Cívic vam poder intercanviar experiències en diferents taules, de manera simultània, amb altres entitats referents de l’habitatge social i col·laboratiu de Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Sèrbia, Eslovènia, Regne Unit i Catalunya. L’oportunitat ens va permetre debatre al voltant dels diferents contextos on s’estan desenvolupant projectes amb un mateix objectiu: garantir el dret a l’habitatge de manera col·lectiva, assequible i sostenible.

    Per tancar el programa de tarda, vam escoltar les intervencions de Cooperative Housing International (l’organització sectorial d’habitatge de l’Aliança Cooperativa Internacional), la Habitat International Coalition i la Xarxa de CLTs de Brussel·les. Vam poder seguir compartint aquestes idees i experiències més tard, en un ambient distès, durant un sopar amb més d’una cinquantena de convidades de 19 països diferents acollides pel projecte de Cohabitatge Malta House, a la mateixa ciutat de Hèlsinki.

    Aquest esperit de comunitat a Malta house també el vam veure durant les visites a altres projectes de cohabitatge de la ciutat de Hèlsinki: Kotisatama i Sumppi. Aquests, amb el de Malta House, han estat realitzats durant els darrers 10 anys i van des dels 39 a 63 unitats per edifici. El projecte de Kotisatama, a més, és un cohabitatge exclusiu per a persones grans. Tots tres han estat construïts en sòls municipals de la capital finlandesa, en forma d’arrendament durant 80 anys (l’ajuntament de Hèlsinki guarda la propietat del 75% del sòl total de la ciutat). Les persones habitants han estat involucrades en el disseny dels edificis mitjançant processos participatius, totes les decisions es prenen sota criteris democràtics horitzontals i tots els projectes comptem amb unitats habitacions petites que van dels 37 als 70 m² i àmplies zones comunes (fins a 500 m²) com biblioteques, sales polivalents, jardins i, a Finlàndia no pot faltar, saunes comunitàries!   

    Això sí, malgrat que totes aquestes característiques coincideixen amb el model que desenvolupem a casa nostra, allà cada projecte és propietat d’una empresa de capital social limitat, en la qual els residents compren accions equivalents al valor de mercat de les seves llars, menys el valor de la terra que es manté a la ciutat.

    Barcelona serà la seu del Festival al març de 2023

    Anteriorment, i tornant al programa oficial del Festival, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar públicament que la ciutat serà la seu de la pròxima edició de l’ISHF. L’esdeveniment a la capital catalana tindrà lloc del 21 al 24 de març del 2023. Javier Burón, director d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que la trobada catalana servirà, necessàriament, per fer de testimoni de diferents models d’habitatge emergents que en un futur pròxim s’enfrontaran als reptes del món actual. Aprofitant la cita, nombroses persones participants de diferents organitzacions catalanes vam contrastar unes primeres idees al voltant del festival barceloní, durant diferents trobades informals que vam tenir amb delegades de la Diputació de Barcelona, l’equip de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Habitat3, entre d’altres.

    El dijous 16, darrer dia de festival, Sostre Cívic vam poder participar en una darrera ponència dins un seminari organitzat conjuntament pels ajuntaments de Barcelona i Bolonya. En aquesta ocasió vam compartir les nostres experiències sobre diferents vies de col·laboracions públic-cooperatives, explicant casos d’èxit a Catalunya com La Balma, Palafrugell o Clau Mestra, identificant, pel públic internacional, els reptes que tenim endavant a Catalunya per consolidar el suport públic a la via cooperativa al dret a l’habitatge.

    Un cop ja finalitzat el festival, i gràcies a les diferents trobades i feina d’enxarxament, Sostre Cívic continuarà treballant en l’àmbit internacional amb Urbamonde, Co-habitat network i MOBA Housing SCE. L’objectiu és continuar desenvolupant un projecte de col·laboració entre entitats que trenqui fronteres i faciliti un flux estable de coneixement i bones pràctiques, alhora que permeti detectar noves oportunitats de  finançament per enfortir les nostres entitats.

    Podeu trobar més informació sobre el Collaborative Housing Day al següent enllaç.

    Intervenció d’Adriana Allen, presidenta d’Habitat International Coalition: “Why are collaborative housing models needed today?“

    Palamós obre inscripcions per accedir al seu primer projecte d’habitatge social cooperatiu

    20.06.2022

    Sostre Cívic, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, impulsa la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu del municipi, i el primer projecte d’habitatge cooperatiu d’obra nova a les comarques gironines

    El període d’inscripcions al projecte s’obrirà amb una primera sessió informativa presencial que tindrà lloc el dimecres 29 de juny, a les galeries Carme, i seguirà amb dues sessions telemàtiques més, concretament el 7 i 14 de juliol

    El 25% de les vivendes es destinaran prioritàriament a col·lectius específics que tenen especial dificultat en accedir a l’habitatge: jovent, gent gran i famílies monoparentals

    Foto: (d’esquerra a dreta) la tècnica de projectes de Sostre Cívic, l’alcalde de Palamós i la regidora d’Habitatge, durant la presentació de la campanya d’incorporacions a la promoció d’habitatges cooperatius.

    Aquest matí hem presentat amb l’Ajuntament de Palamós la campanya d’incorporacions a la que serà la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu del municipi, i el primer projecte d’habitatge cooperatiu d’obra nova a terres gironines. 

    Fa un any l’Ajuntament de Palamós va signar la cessió d’ús a Sostre Cívic dels terrenys públics on es construirà aquest edifici, ubicats a l’avinguda de Catalunya i amb una superfície global de 1.000 m2. El projecte de Palamós s’emmarca en l’estratègia compartida entre la cooperativa i el consistori del municipi d’oferir habitatge cooperatiu i assequible, incrementant  el parc d’habitatges destinat a polítiques socials.

    Garantir el dret a l’habitatge als col·lectius més vulnerables

    L’objectiu principal de l’iniciativa és garantir el dret a l’habitatge digne i adequat a Palamós sota un model no especulatiu i fora del mercat, per tal que puguin accedir a un habitatge estable i assequible col·lectius prioritaris que el mercat immobiliari deixa fora, com la gent jove menors de 35 anys, les famílies monoparentals o els majors de 65 anys. 

    És per això que dels 34 habitatges previstos i qualificats de protecció oficial, el 25% es destinaran prioritàriament a aquests col·lectius específics. També tindran prioritat les persones empadronades al municipi de Palamós o que acreditin un històric d’empadronament continuat de com a mínim deu anys.

    Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les

    veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu assequible. 

    Aquest mecanisme fa possible que els habitatges tinguin un preu assequible: tot i que les xifres encara són estimatives degut a l’estat inicial del projecte, les quotes d’ús previstes dels habitatges són d’entre 430 i 680€, i es calcula que les sòcies hauran de fer una aportació inicial parcialment retornable d’entre 12.000 i 17.000€. 

    Una promoció de propietat i gestió col·lectiva

    Aquest projecte es desenvolupa en un procés de cogestió democràtica i participativa de les persones sòcies usuàries, a través de comissions i una assemblea del grup impulsor que pren les decisions de manera acompanyada per l’equip tècnic de l’entitat. En concret, en el projecte de Palamós, aquest procés participatiu de codisseny s’inicia a partir de l’aprovació del projecte arquitectònic bàsic i l’obtenció de la preceptiva llicència d’obres.

    Calendari i incorporacions

    El període d’inscripcions al projecte s’obrira amb la primera sessió informativa el dimecres 29 de juny fins el 24 de juliol., i durant la campanya es realitzaran tres convocatòries obertes a totes les persones interessades:

    Es poden consultar els requisits per accedir al projecte i altres detalls a palamos.sostrecivic.cat

    Sostre Cívic participa enguany del Dia de l’Habitatge Col·laboratiu a Finlàndia

    13.06.2022

    Els diferents socis de la Xarxa internacional CoHabitat organitzaran diferents taules rodones i accions per crear vincles aquest dimecres 15 de juny a Hèlsinki

    Promoure i permetre l’habitatge col·laboratiu és clau per garantir el dret a un habitatge digne i el dret a la ciutat, i també perquè els principals protagonistes, les persones residents, siguin part activa de la construcció del seu hàbitat i les seves ciutats. Passades edicions dels dies d’habitatge col·laboratiu (a Europa) han demostrat ser experiències útils per reunir una varietat d’actors que treballen per promoure solucions d’habitatge sostenibles, assequibles i impulsades pels seus propis residents. Aquests esdeveniments internacionals han demostrat ser una oportunitat per a l’aprenentatge entre iguals, l’intercanvi de coneixements i la documentació de projectes, augmentant la visibilitat de les solucions col·laboratives d’habitatge entre gestores, ciutadania i administracions que promouen habitatges socials i públic. 

    El plantell d’activitats estan organitzades per Cooperative Housing International (una organització sectorial de l’Aliança Cooperativa Internacional establerta per promoure l’habitatge cooperatiu a tot el món), Urbamonde (associació europea que promou l’habitatge comunitari a nivell local i internacional), Co-Lab Research (grup de recerca universitari dels Països Baixos que treballa en el desenvolupament, discussió i valorització del coneixement sobre l’habitatge col·laboratiu), World Habitat (organització benèfica internacional lligada a l’ONU), la Xarxa Europea Community Land Trust, la Plataforma global per a la dret a la ciutat, entre d’altres.

    La jornada es celebrarà aquest dimecres dia 15 de juny a la Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki, emmarcat dintre de l’International Social Housing Festival que enguany es celebra a la capital finlandesa. Aquest esdeveniment (que es celebra per tercera vegada després de dues edicions a 2017 i 2019 a Amsterdam i Lió, respectivament) reunirà, del 14 al 17 de juny, a tot el sector de l’habitatge social i assequible: representants polítics, entitats, urbanistes, arquitectes i acadèmics. En diferents actes, debats, visites i exposicions es posaran en comú solucions per a l’habitatge per joves, la descarbonització i la sostenibiliat ambiental, l’assequibilitat i moltes més coses. 

    Sostre Cívic és la primera vegada que participem i esperem trobar a Hèlsinki un espai per al diàleg multiactor i intersectorial. Portarem la nostra experiència catalana per promoure un model d’habitatge cooperatiu basat en la propietat col·lectiva, l’assequibilitat, la lluita contra l’especulació, la sostenibilitat i els valors propis de l’Economia Social i Solidària. També esperem tornar amb experiències que ens permetin continuar avançant cap a transformar la realitat de l’habitatge al nostre país. 

    Fem el primer pas al Parlament per consolidar la via cooperativa pel dret a l’habitatge

    28.01.2022

    La sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya presenta una proposta de resolució al Parlament amb els grups d’ERC, CUP i Comuns. La proposta crida a consolidar el model de cessió d’ús a Catalunya i potenciar l’aliança pública cooperativa.

    El matí del dimecres de 26 de gener, vam acompanyar al registre del Parlament de Catalunya a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, que van presentar formalment una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El document l’han signat els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, CUP – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. El moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús espera, però, rebre el suport també dels grups de Junts per Catalunya i els Socialistes durant el debat parlamentari.

    Serà el primer cop que el Parlament abordi l’impuls de l’habitatge en cessió d’ús, que els darrers anys va obrint-se camí a Catalunya com a via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, si bé el cooperativisme en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La resolució persegueix doncs traslladar a la Llei les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català, i impulsar nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.

    En concret, recollides al document, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent. En matèria fiscal, s’insta a establir bonificacions fiscals tant d’impostos locals com l’IBI o l’ICIO, com de les càrregues impositives relacionades amb escriptures públiques, transmissions patrimonials, a més de deduccions en l’IRPF. També es demana millorar el finançament, tant per part de l’Institut Català de Finances (ICF) com establint mecanismes financers per a poder constituir avals, a banda d’ampliar i consolidar els ajuts públics que fa tant l’Agència Catalana de l’Habitatge per adquirir sòls o patrimoni de titularitat privada, com els recentment publicats per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives adreçada a reduir les aportacions inicials de capital. 

    El document també menciona específicament aquells projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb serveis associats a la gent gran, coneguts com a cohabitatge sènior. Es demana un reconeixement per part de l’administració catalana d’una modalitat alternativa a les residències públiques, donant suport als projectes que es desenvolupen a Catalunya, facilitar-ne la seva assequibilitat amb prestacions equivalents a l’ingrés residencial i introduint la nova realitat a la Cartera de Serveis Socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

    Representants de la XES i la Federació catalana d’Habitatge Cooperatiu entrant al registre del Parlament de Catalunya la proposta de resolució amb les diputades Alba Camps (ERC), Montserrat Vinyets (CUP-G) i Susanna Segovia (En Comú Podem).

    L’habitatge cooperatiu: un model en creixement a Catalunya

    Amb aquest paquet de mesures recollides a la Resolució, que es discutirà a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya els propers mesos, el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. Amb més de cinquanta anys d’història al darrere, en aquests països la cessió d’ús és ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública. 

    Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 550 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en que dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho son la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).

    El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

    També, des de la Sectorial, s’hi està treballant per fer front a un dels principals reptes del sector és fer accessible aquest model per a les classes populars. En aquest sentit la proposta de resolució que s’ha presentat al Parlament és fruït de la feina d’incidència política de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu, impulsada el curs passat per tal de recollir suports institucionals a una sèrie de mesures legals i financeres. Dins de la campanya es va portar a terme la primera concentració reivindicativa del moviment, el darrer 15 maig a Plaça de Sant Jaume (Barcelona), on centenars de persones van donar suport a un manifest que va recollir suports també de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i el Sindicat de Llogateres. 

    En aquest marc de treball també s’ha redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, que recull i comparteix mecanismes i propostes que s’estan duent a terme per part dels projectes per contribuir a l’assequibilitat dels projectes. Aquest informe ha estat part important també en la negociació per aconseguir la convocatòria dels ajuts anomenat HabitatCoop (impulsats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives), destinats a contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes d’habitatges en cessió d’ús.

    Les cures i l’arquitectura residencial

    3.12.2021

    Ahir vam celebrar per quart any consecutiu el nostre debat al voltant de l’arquitectura com a eina de transformació social, una activitat que ja s’ha consolidat com una cita anual en la qual fem una reflexió més teòrica sobre l’empremta de la pràctica arquitectònica en el seu entorn social i mediambiental. 

    En aquesta ocasió, hem volgut conèixer altres maneres d’accedir i de dissenyar l’habitatge adaptat o amb serveis per gent gran o per persones amb diversitat funcional, més enllà de la lògica de mercat i de propietat individual. Es tracta d’un tema molt rellevant a la nostra cooperativa, ja que actualment tenim dos projectes sèniors en desenvolupament (Walden XXI i Can 70), a més de diferents grups llavor treballant-hi. Tanmateix, hem generat diverses eines i recursos de suport per aquests tipus d’iniciatives, com la guia “Cures en la convivència de persones grans”.

    L’esdeveniment va tenir lloc a l’Aula Ronda, cedida pel Col·lectiu Ronda, amb prop de 40 assistents de forma presencial, i altres 40 connectades per seguir l’esdeveniment de manera telemàtica. En aquesta ocasió, vam comptar amb participació internacional, amb la intervenció de la Linda Björn, arquitecta i sòcia fundadora de l’equip Marge Arkitekter, de Suècia. La van acompanyar la Maider Azurmendi, treballadora social i responsable de cooperació comunitària del Matia instituto (Euskadi); i el Txatxo Sabater, Doctor Arquitecte, professor i investigador de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC). 

    Arquitectura i model salutogènic

    La Linda Björn va obrir les ponències explicant els projectes i aprenentatges de l’equip de Marge Arkitekter, un estudi que construeix habitatges per la gent gran des de ja fa deu anys. La seva feina parteix d’un punt de vista salutogènic, amb l’objectiu de fer millor la vida de les persones que viuen als seus edificis combatent el seu principal problema: solitud. 

    Així doncs, els seus projectes es creen per aportar qualitat als sentits i sempre posant en el centre als usuaris: gent gran i professionals que els atenen, però també els familiars de la gent gran. Alguns exemples d’elements que incorporen són les cuines accessibles, perquè les persones puguin participar en les activitats quotidianes, o el treball amb colors i patrons que permet que la gent gran es pugui orientar més fàcilment i reconèixer el lloc.

    “Quan una persona no pot sortir a formar part de la comunitat, la comunitat ha d’entrar a l’edifici”

    Linda Björn

    A més, l’arquitecta va explicar com els seus edificis estan pensats per fer activitats amb persones i col·lectius de l’entorn, amb zones comunes orientades cap enfora, i com es prioritza la possibilitat de moviment i autonomia: per convidar i facilitar que la gent passegi , s’ha de fer un entorn agradable i accessible, amb vistes a l’exterior i zones de descans que puguin ser espais de reunió improvisats. 

    “Viviendas para toda la vida”

    A continuació, va intervenir la Maider Azurmendi per explicar el projecte “Viviendas para toda la vida”, de la Fundació Matia, una institució amb més de 130 anys d’història oferint atenció sociosanitària a Guipúzcoa per acompanyar a les persones en el seu envelliment, des de l’autonomia i l’atenció centrada en la persona. 

    El projecte es troba al municipi de Lugaritz i s’espera que pugui estar habitat per la primavera de 2023. “Viviendas para toda la vida” està pensat per aquelles persones grans que ja compten amb alguna persona que cuidi d’elles (sigui un familiar o un professional), per generar un entorn familiar i protector on puguin seguir sent cuidades.

    Es tracta de 51 habitatges, de 2 i 3 dormitoris, per garantir habitacions separades per a la persona dependent i la cuidadora, aquesta última amb porta independent per assegurar també l’autonomia de la persona que acompanya. A més, en la línia de l’explicació de la Linda Björn, es fomenten els espais de reunió en les zones de pas, i compten amb tenir diversos espais compartits, com a menjador i cuina.

    L’arquitectura residencial, clau per les cures

    Per últim, el Txatxo Sabater va presentar les perspectives de l’habitatge amb serveis d’acord amb un exhaustiu estudi sobre “gerohabitació, cohabitació i emancipació” elaborat per la Diputació de Barcelona.

    Amb la presentació d’un interessant repàs històric de propostes d’edificis pensats per atendre les necessitats de persones dependents, es va fer evident que l’arquitectura residencial pot ser clau per facilitar la cura de les persones que hi viuen. L’habitatge no es pot pensar per gent autònoma, mai saps quan deixarem de ser-ho. 

    Un dels exemples que va posar Sabater són els apartaments Sakura, de l’arquitecte Hitoshi Wakamatsu, una proposta que consisteix a fer que cada habitatge es divideixi en un de principal i un de secundari, per les diferents etapes i necessitats al llarg de la vida. Així poden conviure dues unitats de convivència relacionades, però mantenint la seva independència: gent gran a prop de la seva família, adolescents que es fan gran, dues famílies que conviuen.. etc. 

    ”La millor manera de garantir la independència de la persona gran és mitjançant la interdependència.” 

    Txatxo Sabater

    Per acabar, el Doctor i arquitecte va reflexionar sobre el marge existent entre que les cures siguin responsabilitat de família o de la institució. Un espai que omple el cohousing sènior com a alternativa, ja que permet autonomia i independència per a la persona, però també afavoreix els moments comunitaris. 

    Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí:

    I si t’interessa aquest debat, et recomanem revisar també les edicions anteriors:

    Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”

    Comencen les obres del projecte d’habitatge cooperatiu Clau Mestra

    17.11.2021

    Les antigues Cases dels Mestres de Sant Cugat es rehabiliten per convertir-se en 11 habitatges a preu assequible.
    L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha visitat avui les obres que faran realitat un projecte fruit de la lluita pel dret a l’habitatge a La Floresta que es dilata des del 2014

    Sostre Cívic i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès han presentat avui públicament, amb una visita oficial d’obres on ha assistit l’alcaldessa Mireia Ingla, el projecte de rehabilitació de les antigues Cases dels Mestres de La Floresta. L’objectiu és transformar aquests immobles, que fa anys que són en desús i abandó, en la primera promoció d’habitatge públic en règim de masoveria cooperativa de Catalunya.

    Les obres són la darrera pantalla d’un acord entre agents socials i administració local que farà possible 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m2, a més d’un espai col·lectiu, en règim de vivenda protegida (HPO) a preu assequible: les quotes mensuals seran entre 208€ i 350€, i les sòcies que entraran a viure han fet una aportació de capital (retornable si decideixen marxar del projecte) entre els 6.000€ i els 9.000€, segons la superfície de l’habitatge. 

    Un projecte fruit de la lluita col·lectiva

    Les Cases dels Mestres han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a La Floresta. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades com a mitjà de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici, amb el suport de diferents entitats socials i polítiques. Un procés de negociació, amb Sostre Cívic com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament, va desembocar en la finalització de l’ocupació i en la signatura d’un conveni entre les parts per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. El procés per concretar els termes de l’acord es dilata durant anys fins que, el 2020, l’Ajuntament supera totes les traves burocràtiques i signa la cessió d’ús de l’immoble municipal a la cooperativa Sostre Cívic.

    L’alcaldessa Mireia Ingla, en declaracions posteriors als mitjans, ha valorat que l’Ajuntament de Sant Cugat “ha posat l’accés a l’habitatge com un dels eixos més prioritaris del mandat”. Ha manifestat que els hi preocupa molt el problema d’accés a l’habitatge al seu municipi, sobretot perquè “volem que els nostres fills i filles també hi puguin viure i ningú es vegi forçat a marxar”. “Cal una aposta decidida per l’habitatge de lloguer i per aquelles fórmules que ens permetin facilitar l’accés a un habitatge digne, com el cooperativisme, i aquest projecte amb Sostre Cívic és una molt bona referència i un gran punt de partida”, ha afegit l’alcaldessa.

    La intercooperació i l’autoconstrucció: claus en la rehabilitació

    Les obres van a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona. Les obres contemplen la rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. S’hi estan utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. El resultat final farà de l’edifici un exemple de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. 

    A més, des d’aquest mes de juliol el grup de sòcies que hi aniran a viure han participat en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu ha estat defensat avui per Joana Casteleiro, en representació del grup de Clau Mestra: “es segueix aquest model amb el doble objectiu de rebaixar costos però també com una potent eina d’apoderament del grup de futurs convivents”.

    Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat que per fi comencin les obres d’un projecte que fa molts anys que es treballa, i que fa aterrar a Sant Cugat per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”. Ha destacat també que si les quotes dels habitatges estan molt per sota dels actuals preus de mercat és, en part, gràcies també a la col·laboració público-cooperativa amb l’Ajuntament de Sant Cugat: “una via de col·laboració que esperem que no es quedi en aquest projecte i que tingui recorregut al municipi”.

    El projecte serà per fi una realitat durant la tardor de 2022, quan s’acabin les obres i el grup de cooperativistes entrin a viure als seus habitatges.

    La Dinamo i Sostre Cívic col·laboren per a impulsar, donar suport i estendre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

    15.11.2021

    L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge, un model que té molts reptes per a estendre’s en tot el territori, però som conscients que una de les principals dificultats d’accés són els requeriments econòmics i financers que recauen sobre la cooperativa, els i les sòcies, sobretot durant les primeres fases dels projectes. 

    És per això que La Dinamo i Sostre Cívic treballen de manera col·laborativa per a facilitar l’impuls de nous projectes, superar les dificultats econòmiques i facilitar i democratitzar-ne l’accés.

    Aquesta voluntat és la que ha portat a La Dinamo a replantejar diferents maneres de fer front a limitacions econòmiques en diferents línies, entre les quals es troba posar a disposició part dels recursos propis de la Fundació al servei de les cooperatives d’habitatge.

    Així que tot i no ser una entitat financera, La Dinamo té diferents mecanismes de suport econòmic a les cooperatives. Un d’aquests mecanismes són els préstecs participatius: es tracta d’un finançament amb vocació de permanència pensada per a projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que estan iniciant l’adquisició, construcció o rehabilitació dels seus habitatges.

    En aquest sentit La Dinamo i Sostre Cívic hem signat un préstec participatiu per a la promoció del projecte de Cirerers, fet que demostra la importància de la intercooperació en el sector, si volem que el model es repliqui i estengui en el territori.

    El projecte Cirerers, al barri de Roquetes (Nou Barris) neix de l’adjudicació d’un dels solars públics de l’ajuntament de Barcelona el 2017, i actualment està en fase d’acabar les obres del seu edifici de 7 plantes amb 32 habitatges i espais comunitaris com un espai-taller en planta baixa, espais de bugaderia a cada planta, una sala polivalent, un espai de cotreball i diverses terrasses. A més, vetllen per la sostenibilitat i aposten per fer ús racional dels recursos i ser autosuficients aprofitant els fluxos naturals propis de l’edifici. Es preveu la seva inauguració durant el primer trimestre de 2022.

    El carrer Cirerers, a més, es convertirà en un “hub” d’habitatge cooperatiu, ja que com a veïnes tenen a La Morada, un altre projecte d’habitatge cooperatiu en promoció acompanyat per La Dinamo. 


    La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a  l’habitatge. Fomentant la intercooperació i impulsant el treball en xarxa, per tal de construir de manera col·lectiva un model alternatiu d’habitatge no especulatiu, inclusiu i sostenible i de propietat col·lectiva.



    Sostre Cívic és una cooperativa d’habitatge que té per objecte social la doble vessant de difusió i promoció del model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, així com la promoció de projectes d’habitatge per a la seva base social, apostant per un nou model d’accés a l’habitatge que sigui accessible econòmicament i sense entrar en el mercat especulatiu.