El passat 20 de juny representants del Consell Rector i de l’equip tècnic de Sostre Cívic van comparèixer al Parlament a la ponència de la Proposició de llei de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles, per reivindicar la capacitat transformadora de l’habitatge cooperatiu.
Aquest matí hem presentat amb l’Ajuntament de Palamós la campanya d’incorporacions a la que serà la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu del municipi, i el primer projecte d’habitatge cooperatiu d’obra nova a terres gironines.
Fa un any l’Ajuntament de Palamós va signar la cessió d’ús a Sostre Cívic dels terrenys públics on es construirà aquest edifici, ubicats a l’avinguda de Catalunya i amb una superfície global de 1.000 m2. El projecte de Palamós s’emmarca en l’estratègia compartida entre la cooperativa i el consistori del municipi d’oferir habitatge cooperatiu i assequible, incrementant el parc d’habitatges destinat a polítiques socials.
L’objectiu principal de l’iniciativa és garantir el dret a l’habitatge digne i adequat a Palamós sota un model no especulatiu i fora del mercat, per tal que puguin accedir a un habitatge estable i assequible col·lectius prioritaris que el mercat immobiliari deixa fora, com la gent jove menors de 35 anys, les famílies monoparentals o els majors de 65 anys.
És per això que dels 34 habitatges previstos i qualificats de protecció oficial, el 25% es destinaran prioritàriament a aquests col·lectius específics. També tindran prioritat les persones empadronades al municipi de Palamós o que acreditin un històric d’empadronament continuat de com a mínim deu anys.
Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les
veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu assequible.
Aquest mecanisme fa possible que els habitatges tinguin un preu assequible: tot i que les xifres encara són estimatives degut a l’estat inicial del projecte, les quotes d’ús previstes dels habitatges són d’entre 430 i 680€, i es calcula que les sòcies hauran de fer una aportació inicial parcialment retornable d’entre 12.000 i 17.000€.
Aquest projecte es desenvolupa en un procés de cogestió democràtica i participativa de les persones sòcies usuàries, a través de comissions i una assemblea del grup impulsor que pren les decisions de manera acompanyada per l’equip tècnic de l’entitat. En concret, en el projecte de Palamós, aquest procés participatiu de codisseny s’inicia a partir de l’aprovació del projecte arquitectònic bàsic i l’obtenció de la preceptiva llicència d’obres.
El període d’inscripcions al projecte s’obrira amb la primera sessió informativa el dimecres 29 de juny fins el 24 de juliol., i durant la campanya es realitzaran tres convocatòries obertes a totes les persones interessades:
Es poden consultar els requisits per accedir al projecte i altres detalls a palamos.sostrecivic.cat
Promoure i permetre l’habitatge col·laboratiu és clau per garantir el dret a un habitatge digne i el dret a la ciutat, i també perquè els principals protagonistes, les persones residents, siguin part activa de la construcció del seu hàbitat i les seves ciutats. Passades edicions dels dies d’habitatge col·laboratiu (a Europa) han demostrat ser experiències útils per reunir una varietat d’actors que treballen per promoure solucions d’habitatge sostenibles, assequibles i impulsades pels seus propis residents. Aquests esdeveniments internacionals han demostrat ser una oportunitat per a l’aprenentatge entre iguals, l’intercanvi de coneixements i la documentació de projectes, augmentant la visibilitat de les solucions col·laboratives d’habitatge entre gestores, ciutadania i administracions que promouen habitatges socials i públic.
El plantell d’activitats estan organitzades per Cooperative Housing International (una organització sectorial de l’Aliança Cooperativa Internacional establerta per promoure l’habitatge cooperatiu a tot el món), Urbamonde (associació europea que promou l’habitatge comunitari a nivell local i internacional), Co-Lab Research (grup de recerca universitari dels Països Baixos que treballa en el desenvolupament, discussió i valorització del coneixement sobre l’habitatge col·laboratiu), World Habitat (organització benèfica internacional lligada a l’ONU), la Xarxa Europea Community Land Trust, la Plataforma global per a la dret a la ciutat, entre d’altres.
La jornada es celebrarà aquest dimecres dia 15 de juny a la Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki, emmarcat dintre de l’International Social Housing Festival que enguany es celebra a la capital finlandesa. Aquest esdeveniment (que es celebra per tercera vegada després de dues edicions a 2017 i 2019 a Amsterdam i Lió, respectivament) reunirà, del 14 al 17 de juny, a tot el sector de l’habitatge social i assequible: representants polítics, entitats, urbanistes, arquitectes i acadèmics. En diferents actes, debats, visites i exposicions es posaran en comú solucions per a l’habitatge per joves, la descarbonització i la sostenibiliat ambiental, l’assequibilitat i moltes més coses.
Sostre Cívic és la primera vegada que participem i esperem trobar a Hèlsinki un espai per al diàleg multiactor i intersectorial. Portarem la nostra experiència catalana per promoure un model d’habitatge cooperatiu basat en la propietat col·lectiva, l’assequibilitat, la lluita contra l’especulació, la sostenibilitat i els valors propis de l’Economia Social i Solidària. També esperem tornar amb experiències que ens permetin continuar avançant cap a transformar la realitat de l’habitatge al nostre país.
El matí del dimecres de 26 de gener, vam acompanyar al registre del Parlament de Catalunya a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, que van presentar formalment una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El document l’han signat els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, CUP – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. El moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús espera, però, rebre el suport també dels grups de Junts per Catalunya i els Socialistes durant el debat parlamentari.
Serà el primer cop que el Parlament abordi l’impuls de l’habitatge en cessió d’ús, que els darrers anys va obrint-se camí a Catalunya com a via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, si bé el cooperativisme en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La resolució persegueix doncs traslladar a la Llei les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català, i impulsar nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.
En concret, recollides al document, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent. En matèria fiscal, s’insta a establir bonificacions fiscals tant d’impostos locals com l’IBI o l’ICIO, com de les càrregues impositives relacionades amb escriptures públiques, transmissions patrimonials, a més de deduccions en l’IRPF. També es demana millorar el finançament, tant per part de l’Institut Català de Finances (ICF) com establint mecanismes financers per a poder constituir avals, a banda d’ampliar i consolidar els ajuts públics que fa tant l’Agència Catalana de l’Habitatge per adquirir sòls o patrimoni de titularitat privada, com els recentment publicats per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives adreçada a reduir les aportacions inicials de capital.
El document també menciona específicament aquells projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb serveis associats a la gent gran, coneguts com a cohabitatge sènior. Es demana un reconeixement per part de l’administració catalana d’una modalitat alternativa a les residències públiques, donant suport als projectes que es desenvolupen a Catalunya, facilitar-ne la seva assequibilitat amb prestacions equivalents a l’ingrés residencial i introduint la nova realitat a la Cartera de Serveis Socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Amb aquest paquet de mesures recollides a la Resolució, que es discutirà a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya els propers mesos, el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. Amb més de cinquanta anys d’història al darrere, en aquests països la cessió d’ús és ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública.
Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 550 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en que dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho son la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).
El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.
També, des de la Sectorial, s’hi està treballant per fer front a un dels principals reptes del sector és fer accessible aquest model per a les classes populars. En aquest sentit la proposta de resolució que s’ha presentat al Parlament és fruït de la feina d’incidència política de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu, impulsada el curs passat per tal de recollir suports institucionals a una sèrie de mesures legals i financeres. Dins de la campanya es va portar a terme la primera concentració reivindicativa del moviment, el darrer 15 maig a Plaça de Sant Jaume (Barcelona), on centenars de persones van donar suport a un manifest que va recollir suports també de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i el Sindicat de Llogateres.
En aquest marc de treball també s’ha redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, que recull i comparteix mecanismes i propostes que s’estan duent a terme per part dels projectes per contribuir a l’assequibilitat dels projectes. Aquest informe ha estat part important també en la negociació per aconseguir la convocatòria dels ajuts anomenat HabitatCoop (impulsats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives), destinats a contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes d’habitatges en cessió d’ús.
Ahir vam celebrar per quart any consecutiu el nostre debat al voltant de l’arquitectura com a eina de transformació social, una activitat que ja s’ha consolidat com una cita anual en la qual fem una reflexió més teòrica sobre l’empremta de la pràctica arquitectònica en el seu entorn social i mediambiental.
En aquesta ocasió, hem volgut conèixer altres maneres d’accedir i de dissenyar l’habitatge adaptat o amb serveis per gent gran o per persones amb diversitat funcional, més enllà de la lògica de mercat i de propietat individual. Es tracta d’un tema molt rellevant a la nostra cooperativa, ja que actualment tenim dos projectes sèniors en desenvolupament (Walden XXI i Can 70), a més de diferents grups llavor treballant-hi. Tanmateix, hem generat diverses eines i recursos de suport per aquests tipus d’iniciatives, com la guia “Cures en la convivència de persones grans”.
L’esdeveniment va tenir lloc a l’Aula Ronda, cedida pel Col·lectiu Ronda, amb prop de 40 assistents de forma presencial, i altres 40 connectades per seguir l’esdeveniment de manera telemàtica. En aquesta ocasió, vam comptar amb participació internacional, amb la intervenció de la Linda Björn, arquitecta i sòcia fundadora de l’equip Marge Arkitekter, de Suècia. La van acompanyar la Maider Azurmendi, treballadora social i responsable de cooperació comunitària del Matia instituto (Euskadi); i el Txatxo Sabater, Doctor Arquitecte, professor i investigador de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC).
La Linda Björn va obrir les ponències explicant els projectes i aprenentatges de l’equip de Marge Arkitekter, un estudi que construeix habitatges per la gent gran des de ja fa deu anys. La seva feina parteix d’un punt de vista salutogènic, amb l’objectiu de fer millor la vida de les persones que viuen als seus edificis combatent el seu principal problema: solitud.
Així doncs, els seus projectes es creen per aportar qualitat als sentits i sempre posant en el centre als usuaris: gent gran i professionals que els atenen, però també els familiars de la gent gran. Alguns exemples d’elements que incorporen són les cuines accessibles, perquè les persones puguin participar en les activitats quotidianes, o el treball amb colors i patrons que permet que la gent gran es pugui orientar més fàcilment i reconèixer el lloc.
“Quan una persona no pot sortir a formar part de la comunitat, la comunitat ha d’entrar a l’edifici”
Linda Björn
A més, l’arquitecta va explicar com els seus edificis estan pensats per fer activitats amb persones i col·lectius de l’entorn, amb zones comunes orientades cap enfora, i com es prioritza la possibilitat de moviment i autonomia: per convidar i facilitar que la gent passegi , s’ha de fer un entorn agradable i accessible, amb vistes a l’exterior i zones de descans que puguin ser espais de reunió improvisats.
A continuació, va intervenir la Maider Azurmendi per explicar el projecte “Viviendas para toda la vida”, de la Fundació Matia, una institució amb més de 130 anys d’història oferint atenció sociosanitària a Guipúzcoa per acompanyar a les persones en el seu envelliment, des de l’autonomia i l’atenció centrada en la persona.
El projecte es troba al municipi de Lugaritz i s’espera que pugui estar habitat per la primavera de 2023. “Viviendas para toda la vida” està pensat per aquelles persones grans que ja compten amb alguna persona que cuidi d’elles (sigui un familiar o un professional), per generar un entorn familiar i protector on puguin seguir sent cuidades.
Es tracta de 51 habitatges, de 2 i 3 dormitoris, per garantir habitacions separades per a la persona dependent i la cuidadora, aquesta última amb porta independent per assegurar també l’autonomia de la persona que acompanya. A més, en la línia de l’explicació de la Linda Björn, es fomenten els espais de reunió en les zones de pas, i compten amb tenir diversos espais compartits, com a menjador i cuina.
Per últim, el Txatxo Sabater va presentar les perspectives de l’habitatge amb serveis d’acord amb un exhaustiu estudi sobre “gerohabitació, cohabitació i emancipació” elaborat per la Diputació de Barcelona.
Amb la presentació d’un interessant repàs històric de propostes d’edificis pensats per atendre les necessitats de persones dependents, es va fer evident que l’arquitectura residencial pot ser clau per facilitar la cura de les persones que hi viuen. L’habitatge no es pot pensar per gent autònoma, mai saps quan deixarem de ser-ho.
Un dels exemples que va posar Sabater són els apartaments Sakura, de l’arquitecte Hitoshi Wakamatsu, una proposta que consisteix a fer que cada habitatge es divideixi en un de principal i un de secundari, per les diferents etapes i necessitats al llarg de la vida. Així poden conviure dues unitats de convivència relacionades, però mantenint la seva independència: gent gran a prop de la seva família, adolescents que es fan gran, dues famílies que conviuen.. etc.
”La millor manera de garantir la independència de la persona gran és mitjançant la interdependència.”
Txatxo Sabater
Per acabar, el Doctor i arquitecte va reflexionar sobre el marge existent entre que les cures siguin responsabilitat de família o de la institució. Un espai que omple el cohousing sènior com a alternativa, ja que permet autonomia i independència per a la persona, però també afavoreix els moments comunitaris.
I si t’interessa aquest debat, et recomanem revisar també les edicions anteriors:
Sostre Cívic i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès han presentat avui públicament, amb una visita oficial d’obres on ha assistit l’alcaldessa Mireia Ingla, el projecte de rehabilitació de les antigues Cases dels Mestres de La Floresta. L’objectiu és transformar aquests immobles, que fa anys que són en desús i abandó, en la primera promoció d’habitatge públic en règim de masoveria cooperativa de Catalunya.
Les obres són la darrera pantalla d’un acord entre agents socials i administració local que farà possible 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m2, a més d’un espai col·lectiu, en règim de vivenda protegida (HPO) a preu assequible: les quotes mensuals seran entre 208€ i 350€, i les sòcies que entraran a viure han fet una aportació de capital (retornable si decideixen marxar del projecte) entre els 6.000€ i els 9.000€, segons la superfície de l’habitatge.
Les Cases dels Mestres han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a La Floresta. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades com a mitjà de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici, amb el suport de diferents entitats socials i polítiques. Un procés de negociació, amb Sostre Cívic com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament, va desembocar en la finalització de l’ocupació i en la signatura d’un conveni entre les parts per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. El procés per concretar els termes de l’acord es dilata durant anys fins que, el 2020, l’Ajuntament supera totes les traves burocràtiques i signa la cessió d’ús de l’immoble municipal a la cooperativa Sostre Cívic.
L’alcaldessa Mireia Ingla, en declaracions posteriors als mitjans, ha valorat que l’Ajuntament de Sant Cugat “ha posat l’accés a l’habitatge com un dels eixos més prioritaris del mandat”. Ha manifestat que els hi preocupa molt el problema d’accés a l’habitatge al seu municipi, sobretot perquè “volem que els nostres fills i filles també hi puguin viure i ningú es vegi forçat a marxar”. “Cal una aposta decidida per l’habitatge de lloguer i per aquelles fórmules que ens permetin facilitar l’accés a un habitatge digne, com el cooperativisme, i aquest projecte amb Sostre Cívic és una molt bona referència i un gran punt de partida”, ha afegit l’alcaldessa.
Les obres van a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona. Les obres contemplen la rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. S’hi estan utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. El resultat final farà de l’edifici un exemple de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals.
A més, des d’aquest mes de juliol el grup de sòcies que hi aniran a viure han participat en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu ha estat defensat avui per Joana Casteleiro, en representació del grup de Clau Mestra: “es segueix aquest model amb el doble objectiu de rebaixar costos però també com una potent eina d’apoderament del grup de futurs convivents”.
Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat que per fi comencin les obres d’un projecte que fa molts anys que es treballa, i que fa aterrar a Sant Cugat per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”. Ha destacat també que si les quotes dels habitatges estan molt per sota dels actuals preus de mercat és, en part, gràcies també a la col·laboració público-cooperativa amb l’Ajuntament de Sant Cugat: “una via de col·laboració que esperem que no es quedi en aquest projecte i que tingui recorregut al municipi”.
El projecte serà per fi una realitat durant la tardor de 2022, quan s’acabin les obres i el grup de cooperativistes entrin a viure als seus habitatges.
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge, un model que té molts reptes per a estendre’s en tot el territori, però som conscients que una de les principals dificultats d’accés són els requeriments econòmics i financers que recauen sobre la cooperativa, els i les sòcies, sobretot durant les primeres fases dels projectes.
És per això que La Dinamo i Sostre Cívic treballen de manera col·laborativa per a facilitar l’impuls de nous projectes, superar les dificultats econòmiques i facilitar i democratitzar-ne l’accés.
Aquesta voluntat és la que ha portat a La Dinamo a replantejar diferents maneres de fer front a limitacions econòmiques en diferents línies, entre les quals es troba posar a disposició part dels recursos propis de la Fundació al servei de les cooperatives d’habitatge.
Així que tot i no ser una entitat financera, La Dinamo té diferents mecanismes de suport econòmic a les cooperatives. Un d’aquests mecanismes són els préstecs participatius: es tracta d’un finançament amb vocació de permanència pensada per a projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que estan iniciant l’adquisició, construcció o rehabilitació dels seus habitatges.
En aquest sentit La Dinamo i Sostre Cívic hem signat un préstec participatiu per a la promoció del projecte de Cirerers, fet que demostra la importància de la intercooperació en el sector, si volem que el model es repliqui i estengui en el territori.
El projecte Cirerers, al barri de Roquetes (Nou Barris) neix de l’adjudicació d’un dels solars públics de l’ajuntament de Barcelona el 2017, i actualment està en fase d’acabar les obres del seu edifici de 7 plantes amb 32 habitatges i espais comunitaris com un espai-taller en planta baixa, espais de bugaderia a cada planta, una sala polivalent, un espai de cotreball i diverses terrasses. A més, vetllen per la sostenibilitat i aposten per fer ús racional dels recursos i ser autosuficients aprofitant els fluxos naturals propis de l’edifici. Es preveu la seva inauguració durant el primer trimestre de 2022.
El carrer Cirerers, a més, es convertirà en un “hub” d’habitatge cooperatiu, ja que com a veïnes tenen a La Morada, un altre projecte d’habitatge cooperatiu en promoció acompanyat per La Dinamo.
La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a l’habitatge. Fomentant la intercooperació i impulsant el treball en xarxa, per tal de construir de manera col·lectiva un model alternatiu d’habitatge no especulatiu, inclusiu i sostenible i de propietat col·lectiva.
Sostre Cívic és una cooperativa d’habitatge que té per objecte social la doble vessant de difusió i promoció del model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, així com la promoció de projectes d’habitatge per a la seva base social, apostant per un nou model d’accés a l’habitatge que sigui accessible econòmicament i sense entrar en el mercat especulatiu.
L’observatori Llargavista va néixer el 2019 amb l’objectiu de conèixer l’estat i l’evolució de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del país. Es tracta d’un projecte d’intercooperació de Sostre Cívic, El Risell i iLabSo i la participació del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Llargavista fa una anàlisi quantitativa i qualitativa del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En aquesta nova edició i anàlisi de les dades actualitzades el 2020, s’han censat i actualitzat dades de 50 grups i projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. I com a novetat d’aquesta edició, s’ha incorporat un apartat relatiu a la generació de Mercat Social. A més, hi podreu trobar dades i informació sobre les persones i unitats de convivència, les característiques dels projectes i edificis, així com altres elements d’interès, com poden ser informació econòmica i financera, o relatius a la governança
L’Observatori Llargavista compta amb el suport i la col·laboració de Coòpolis pel que fa a la diagnosi i difusió de dades de la ciutat de Barcelona, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
T’agrada el nostre projecte i creus en el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? És el teu moment per començar a treballar amb nosaltres i contribuir a fer-ho possible! Busquem dues persones per incorporar al nostre equip:
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments