Autor: lucia.basulto

L’arquitectura al servei de les persones grans

19.04.2021

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar. 

Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa. 

Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a  gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.

Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa  energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar. 

Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions. 

Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”

En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple. 

En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.

Podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí:

Webinar sobre finançament de l’habitatge cooperatiu

15.04.2021

El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.

Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.

Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .

Inscriu-te al seminari aquí

Programa

10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min)
Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat
> Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS

10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min)
Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.

> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència.
> Joana Gómez, Consciència Empresarial.

10:40h – ENTITATS FINANCERES
Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.

> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. 
> Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. 
> Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.

11:20H – MÓN COOPERATIU
Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.

> Ricardo Moríñigo, Entrepatios (Intergeneracional, Madrid)
> María Asunción Perez Lassa, Axuntase (Intergen., Astúries)
> Jaime Moreno, Trabensol (Sènior, Madrid)
> Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).

12:20H – DEBAT OBERT
Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.

13:00H – TANCAMENT JORNADA

Chus Ezquerra: “Hi ha un camí molt llarg per seguir avançant pel que fa a la perspectiva de gènere a l’habitatge, a casa hi ha de predominar la igualtat”

30.03.2021

És una de les primeres sòcies de Sostre Cívic i ara és resident de Princesa 49, situat al barri del Born, en ple centre gentrificat de Barcelona. Un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pioner a Catalunya. La Chus mai ha cregut en la propietat privada i sempre ha estat molt vinculada al feminisme, ara és coordinadora voluntària a la Fundació Ana Bella de dones supervivents de violència de gènere.

Fotografia: Clara Pont

Com vas decidir viure en un habitatge cooperatiu?
Sóc de Montcada i Reixac i en aquell temps havia de casar-me al poble, viure al poble perquè, és clar, tu d’aquí no et movies… No podíem ni anar en tren soles ni amb amigues a Barcelona. Un cop anava amb la meva mare pel centre i vam passar per davant d’una llibreria i vaig veure una bola del món. Em vaig obsessionar tant que al final me la van haver de comprar. Em veia en un espai molt petit en comparació amb el món, que era enorme. I jo volia veure’l, viure’l. Em vaig independitzar amb 23-24 anys. No volia tenir un habitatge de compra i, abans, no tenir un habitatge comprat, estava mal vist. I jo deia que si em comprava un pis, no podria viatjar… i me’n vaig anar de lloguer. Treballava en una empresa d’administrativa i així vaig començar. No volia tenir propietats perquè em sentia un esperit lliure, creia que com més propietats, més lligams.

I què vas fer després?
He viatjat per molts països, però Etiòpia em va canviar la vida. La força que tenen aquelles dones és increïble… Sempre pensava que si elles podien, jo també. Veus que gent que no té res, és feliç. Vaig decidir que no volia viure més en una societat de consum: tenim de tot més del que necessitem. També vaig decidir que volia treballar amb temes de dones i vaig fer un Màster en Direcció d’Entitats No Lucratives. Estava vivint en un pis de l’Eixample molt gran i havia de llogar habitacions perquè anava apujant el preu i era massa per a mi. La presidenta de la fundació on vaig començar a treballar em va dir que coneixia a un noi, el Raül, que estava en una cooperativa d’habitatge. Me’l va presentar i vaig ser de les primeres sòcies de Sostre Cívic. Princesa 49 és pioner a Catalunya.

Què és per a tu l’habitatge cooperatiu com a concepte?
És una opció més segura que la del lloguer, perquè de vegades te’l pugen tant que després te n’has d’anar, com em va passar a mi. La consciència cooperativista ha de ser molt solidària, molt empàtica amb els veïns. Estem en una societat on el que predomina és el jo des d’una perspectiva molt capitalista: jo penso, jo opino… Entrar a un habitatge així és compartir, és cedir, és empatitzar amb els teus veïns. És un sistema de vida més familiar, a banda que cadascú té el seu espai privat, però es depèn molt dels altres.

Quins avantatges té?
Aquest habitatge té molts avantatges, et dóna seguretat, no et poden fer fora, no et poden augmentar el dret a l’ús, al contrari… quan paguem el que va suposar la reforma baixarà de preu! Treballem amb la banca ètica també. Tot això et dóna molta tranquil·litat, però encara fa falta molta mentalitat. L’habitatge mou molts diners i els ajuntaments haurien de cedir més terrenys per construir…

Com creus que la distribució de la casa influeix a fer que l’habitatge sigui més o menys feminista?
Les cuines han de ser obertes, que no siguin tancades i petites… un espai molt més compartit, com la meva. Aquí vénen els meus amics i si fem dinars o el que sigui tinc la taula gran i estem tots col·laborant en comptes de jo a la cuina tancada i ni gaudir de la companyia… La configuració de l’espai d’un habitatge convencional de vegades té entrades amb molts raconets i s’ha comprovat que en aquest tipus d’entrades et poden violar.

Què cal, doncs, perquè hi hagi perspectiva de gènere a un habitatge?
Perquè hi hagi perspectiva de gènere en un habitatge fa falta molta conscienciació, fins i tot en els habitatges de tipus cooperativista. De vegades, ens deixem portar massa pel sistema capitalista d’habitatge i aquí s’han ​​de fer sacrificis. Jo ara estic encarregada amb la del cinquè del tema de la neteja. Organitzar-se així també comporta empatitzar amb l’altra persona: tenir temps per coordinar-se, etc. Tenir voluntat per fer les coses… Això per la part interna, però per descomptat que hi ha d’haver perspectiva de gènere a escala general. A les cases es materialitza, però i per accedir a un habitatge? Ho té molt més fàcil l’home que la dona perquè té salaris més alts, no té una educació en rols com la que ens han donat a les dones: la que renta, la que cuina, la que neteja, la que cuida als nens, als pares, als sogres… Tot això està molt vinculat amb l’habitatge.

Què fa falta per avançar com a societat pel que fa a l’habitatge i al feminisme?
Han de passar moltes coses: que les dones tinguin el mateix salari, els mateixos coneixements que els homes… Fins que a les parelles no hi hagi una conciliació i una perspectiva de gènere igualitària és molt difícil també l’accés a l’habitatge perquè la dona depèn molt de l’home, ella ha d’agafar-se la baixa, tenir cura dels nens si tenen algun problema… Després ells se’n cansen perquè ja no ets la mateixa, clar… si estàs tot el dia treballant o amb els nens! No hi ha habitatges per a les dones que han patit violència de gènere. Hi ha un camí molt llarg per seguir avançant pel que fa a la perspectiva de gènere a l’habitatge, a casa hi ha de predominar la igualtat.

Quina perspectiva feminista hi ha a Princesa 49?
Al principi no portàvem perspectiva feminista, però jo ja tenia aquesta condició innata en mi. Els altres, ho acaben veient perquè l’habitatge cooperatiu ja és això. Es van establir els grups que anaven per nombre de socis. El procés va ser molt dur perquè clar, cada persona és com és i cadascú té les seves prioritats. Com és una forma de fer molt democràtica, ens hem de posar d’acord amb tot.

I com és la cooperació al vostre grup?
La pandèmia de la Covid-19, per exemple, l’estic portant genial gràcies a elles. Tinc problemes d’arrítmia i he hagut de vigilar i m’han ajudat un munt: amb la compra, ens donem coses que cuinem de vegades com pastissos, brous… Compartim les tasques per grups, cadascuna es reserva els espais comuns si els necessita, avisa amb temps i ja està. Cuidem les nenes que tenen algunes, si fa bon temps pugem a la terrassa amb el solet, si alguna té problemes amb alguna cosa, ens donem suport… El que convingui! És molt familiar. A part, les famílies que hi ha són molt igualitàries: tant ell com ella ho comparteixen tot i ho fan tot per igual. L’habitatge cooperatiu ja et situa en aquesta mentalitat.

En temps de Covid-19, Balanç Social de Sostre Cívic

30.03.2021

L’avaluació de la nostra activitat ens ajuda a millorar i ens enforteix en context de pandèmia

Balanç Social XES de Sostre Cívic. Infografia (PDF, 890 Kb)Baixa
Balanç Social XES de Sostre Cívic. COMPLET (PDF, 3Mb)Baixa

La transparència ens caracteritza. Sostre Cívic, com a cooperativa membre de l’Economia Social i Solidària (ESS) cada any fem el Balanç Social que promou la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Us preguntareu què és això del Balanç Social —valgui la redundància—, doncs és una eina de rendició de comptes que mesura l’impacte social, ambiental i de bon govern de les entitats de l’ESS, com ho som nosaltres. Per ser més concretes, avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques, com ara el funcionament econòmic i la política de lucre; la perspectiva de gènere; l’equitat i la democràcia interna; la sostenibilitat ambiental; el compromís social i la cooperació i la qualitat del treball. Aquest any, com no podia ser d’una altra manera, Sostre Cívic ha autoavaluat tots aquests aspectes i el resultat apunta que seguim millorant.

El Balanç Social ens és útil cada any, però en temps de pandèmia encara més perquè ens ajuda a conèixer què hem de millorar, i això ens enforteix. Observant en primer lloc en què hem millorat, veiem que en termes econòmics hem destinat el nostre resultat positiu a reserves tant obligatòries com voluntàries —de fet, com fem sempre, ja que som una cooperativa sense ànim de lucre—. Al 2020, hem augmentat la nostra activitat de manera considerable de 497.348€ a 616.095€. A més, el 31% dels préstecs que obtenim són de finances ètiques i cooperatives, i l’altra gran part són de banca pública a través de l’Institut Català de Finances (ICF), alhora que el 95% dels nostres recursos financers també estan dipositats en aquest tipus d’entitats. 

Referent a la perspectiva de gènere, es manté força igual que els altres anys, com podeu veure a les infografies, tot i que aquest 2020 ha augmentat la presència femenina a la composició general de la cooperativa: el 63% de les sòcies són dones. A més, tant a nivell de projectes d’habitatge com dins el cos tècnic, ens preocupem per les cures dels grups, ja que volem prevenir i reduir conflictes potencials i abordar aquells que sorgeixin amb més consciència i recursos. Quan parlem de cures, però, també hi englobem les cures de la gent gran i la perspectiva feminista. A Sostre Cívic vetllem per l’equitat i la democràcia interna de la nostra cooperativa.

En el camp de la sostenibilitat ambiental ens mantenim igual que el 2019 amb un percentatge del 78%. A Sostre Cívic disposem d’un pla d’acció de gestió ambiental, amb el qual portem un control intern de les emissions de CO2 dels edificis; facilitem ajudes en relació amb el transport; realitzem pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica; tenim el servei elèctric amb empreses 100% renovables; incorporem criteris de consum responsable a l’hora d’adquirir productes i organitzem esdeveniments amb criteris mediambientals. En els projectes d’habitatge cooperatiu que desenvolupem, doncs, hi incorporem una vessant sostenible en els sistemes energètics de l’edificació. Per exemple, els projectes que estem construint a Barcelona com La Balma, al Poblenou i Cirerers, a Roquetes, tenen l’estructura de fusta. 

A més, l’oficina de treball està ubicada en un dels locals compartits del Grup Ecos en el qual es duen a terme diverses accions sostenibles amb el medi ambient: la compra compartida de paper reciclat; l’ús d’energia provinent de fonts renovables; la implementació d’un sistema de filtració de l’aigua i l’ús de productes de neteja ecològics, entre altres. Amb això, el nostre objectiu és seguir vetllant pel medi ambient amb tot allò que tinguem a l’abast i seguir millorant dia rere dia.

Des de Sostre Cívic estem molt compromeses amb la intercooperació, començant per compartir l’espai al grup cooperatiu Ecos, format per empreses de l’economia social i solidària. En la mesura del possible, compartim coneixements, la gestió i diferents projectes. A més, destinem el 62% de les nostres compres a proveïdors del mercat social, una tasca complicada de dur a terme depenent del sector en què se situï cada empresa de l’ESS. En el nostre cas, podem treballar amb empreses del mercat social, però n’hi ha d’altres que ho tenen més difícil i per això la mitjana és del 17%. 

Pel que fa a la qualitat laboral de Sostre Cívic, complim amb les mesures preventives i/o per la promoció de la salut al centre de treball; amb les millores dels permisos establerts per la llei en conciliació de la vida familiar i laboral i amb els espais d’atenció emocional i cura a les treballadores a l’entorn laboral. Així mateix, la resolució d’aquest aspecte l’assolim amb un percentatge elevat, encara que seguim tenint camí per recórrer pel que fa al camp del reglament o protocol intern que millora les condicions laborals establertes pel conveni. 

El Balanç Social és una eina molt eficaç per ajudar-nos a millorar a totes les empreses que formem part de l’ESS. Al cap de l’any ens mostra si hem avançat o no en termes financers o econòmics, el percentatge de compres que destinem als proveïdors del mercat social i com hem millorat en termes de paritat. Aquestes dades ens animen a seguir progressant i veure l’impacte que té la nostra tasca: hem vist com les dones són les que configuren més de la meitat de la base social, que hem augmentat la nostra activitat i que fem els possibles per proveir-nos d’empreses de l’economia social. Així i tot, tenim en compte que aquest 2020 en especial ha estat un any complicat i el Balanç Social ens ha ajudat a veure les llums i les ombres de la nostra activitat i sortir més forts del context de la pandèmia de la Covid-19 que malauradament ens ha tocat viure. Com sempre, doncs, seguirem avançant i millorant en tots els aspectes que ens ocupen.

El Balanç Social 2020 de la Xarxa de l’Economia Solidària és sobre l’impacte que està tenint la crisi desencadenada per la Covid-19 en les entitats de l’ESS, per tal de poder dissenyar plans i propostes a mig i llarg termini. L’objectiu final, segons els responsables del Balanç Social a la XES, és que aquesta eina també serveixi per donar una resposta conjunta al context d’incertesa i de crisi social que estem vivint arran de la pandèmia. El podreu trobar a l’apartat de publicacions del web de la XES, així com també el resum executiu, i recuperar la presentació que es va fer el 16 de novembre al repositori de la FESC, si no vau poder assistir-hi.

L’habitatge cooperatiu arriba a Sant Joan de Vilatorrada de la mà de Sostre Cívic

25.03.2021

Vols viure en un habitatge cooperatiu al Bages? El 15 d’abril (i fins el 5 de maig) obrirem les inscripcions per participar en aquest projecte: Edifici de 5 habitatges, a Sant Joan de Vilatorrada, al costat de Manresa i per tant sota el seu radi d’influència. Consta de planta baixa i 2 plantes construït l’any 2015, que no ha estat mai habitat. Situat a 350m (4 minuts caminant) de l’estació d’autobusos i a 10 minuts caminant de l’Ajuntament i la Plaça Nova. L’edifici compta amb ascensor per accés als habitatges. Està dissenyat amb habitatges de diferents mides i habitacions, tal i com es podrà veure en aquest document. Tots els habitatges són habitatges de protecció oficial i caldrà complir els requisits per accedir-hi. L’immoble era propietat d’una entitat bancària i s’ha pogut rescatar del mercat especulatiu amb la compra via el dret de tanteig.

Xerrada informativa i visites a l’immoble

Per a més detalls sobre aquest projecte, el dimarts 6 d’abril a les 18h farem una xerrada informativa amb informació rellevant sobre el projecte, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi. També pots consultar aquí.

Al dia següent, el dimecres 7 d’abril a partir de les 10h, es convocarà una visita a l’immoble per totes les persones interessades en el projecte. Igual que la xerrada, caldrà inscriure’s a través de la web per concertar la visita.

Dret de tanteig

L’edifici ha estat adquirit mitjançant el dret de tanteig vigent des de l’aprovació del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Amb l’aprovació d’aquest decret es dóna preferència a la Generalitat, ajuntaments i promotors socials com Sostre Cívic per la compra d’aquests habitatges.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va impulsar un acord amb l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar les operacions d’adquisició via tanteig des de l’ICF.

Com puc participar-hi?

Per a més detalls sobre aquest projecte, pots consultar en aquest document informatiu tota la informació rellevant sobre la nostra entitat, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi.

És imprescindible, abans, ser soci o sòcia de la cooperativa per poder accedir-hi a aquest habitatge, així que és important iniciar el tràmit si encara no ho has fet.

Treballem per fer possible el primer projecte d’habitatge social cooperatiu a Mollet

17.03.2021

Aquest dimarts hem presentat, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet, el projecte bàsic per rehabilitar l’antiga Casa dels Mestres i albergar fins a 14 habitatges socials destinats a col·lectius amb problemes d’emancipació. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu a la ciutat.

D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Mollet, Núria Muñoz; l’alcalde de Mollet, Josep Monràs; i el coordinador de projectes de Sostre Cívic, Àngel Estévez.

L’antiga Casa dels Mestres, situada al carrer Francesc Macià de Mollet, es destinarà a habitatge social en règim cooperatiu en cessió d’ús. Aquest és el projecte en el que hem estat treballat l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Sostre Cívic i que es plasma en un conveni signat entre ambdues parts.

L’antic edifici serà rehabilitat per albergar fins a 14 habitatges de diferents tipologies: des dels 40 fins als 60m2, i dos grans habitatges compartits. El projecte inclou espais col·lectius amb la voluntat de generar una vida comunitària, com un pati interior que serà el cor del projecte. Serà un edifici sostenible, amb certificació energètica A i de consum pràcticament zero. 

L’Ajuntament es compromet a garantir l’assequibilitat dels habitatges mitjançant una aportació econòmica de 550.000€. Així es permetrà que la totalitat dels habitatges siguin destinats a col·lectius específics de la ciutat amb problemes d’emancipació, amb la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.

El projecte està pensat des d’una lògica comunitària i com a llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge. És un projecte pioner i innovador a Catalunya donat que no només cerca habitatges més assequibles, sinó que cerca també recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora.

El projecte presentat ja ha acabat la fase d’estudis previs que garanteixen la seva viabilitat. Per tal de poder tirar endavant el projecte definitiu cal tancar el procediment pel qual el Consistori farà l’aportació econòmica, determinar les bases d’adjudicació de les futures persones usuàries i, finalment, portar a Ple la cessió de l’edifici a Sostre Cívic. Les persones que hi conviuran hauran de fer-se sòcies de Sostre Cívic, i pagaran una quota mensual per al dret d’ús dels habitatges que podria ser un 25-30% més baixos que el cost d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, segons els estudis previs fets per l’Ajuntament i la cooperativa.

Hi ha previst fer xerrades informatives obertes a totes aquelles persones interessades en aquest projecte. A les xerrades es donarà a conèixer amb més detall el funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com serán els habitatges i el funcionament del projecte. Les xerrades es faran de forma telemàtica durant el mes d’abril i aniran a càrrec de Sostre Cívic i l’Ajuntament. Properament es donarà a conèixer la data concreta en la que es duran a terme. 

Recull de premsa:

Acord amb Arç, l’assegurança gestionada amb criteris ètics i solidaris

10.03.2021

Seguim treballant per construir i consolidar xarxes que impulsin transformacions socials i econòmiques. A través dels acords d’intercooperació col·laborem amb organitzacions vinculades amb l’economia social sobre la base dels valors compartits. En aquesta línia de treball, com a Sostre Cívic hem signat un conveni de col·laboració amb Arç. 

Arç és una corredoria cooperativa que desenvolupa una oferta d’assegurances i serveis específiques adreçada al sector de l’economia social i solidària fonamentada en els principis de l’assegurança ètica i solidària: mutualitat, equitat i transparència. Els serveis que ofereixen són: Llar, automòbil, vida, accidents, plans de previsió assegurats i plans d’estalvi.

En aplicació del conveni, Arç farà una aportació anual a Sostre Cívic equivalent al 25% de les comissions corresponents a les pòlisses d’assegurances contractades per persones vinculades a la nostra cooperativa d’habitatge. Aquest retorn d’Arç es destinarà en un 50% al fons de solidaritat de la cooperativa, i el 50% restant per afavorir la inclusió social en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu (que ajudarà a replicar experiències com l’impulsada a La Balma amb Punt de Referència).

Per tot això us animem a contractar els vostres serveis d’assegurança amb Arç perquè així, contribuiu a enfortir tant el mercat català de l’Economia Social i Solidària com, de retruc, els nostres projectes d’habitatge cooperatiu.

Podeu contractar els serveis d’Arç vosaltres mateixos, o qualsevol persona del vostre entorn (tant si és sòcia com si no), a través del formulari a la web d’Arç (i seleccionant al desplegable que pertanyeu a l’acord amb Sostre Cívic) o simplement, si ho feu per qualsevol altra via, explicitant que pertanyeu i/o voleu donar suport a l’acord amb Sostre Cívic.

Impulsem a Lleida un nou projecte d’habitatge cooperatiu

25.02.2021

Sostre Cívic ha presentat a l’EMU un estudi previ de viabilitat per crear un edifici de 25 habitatges en règim cooperatiu

Ha nascut un nou projecte d’habitatge cooperatiu a les Terres de Ponent. Després de reunir-nos des de Sostre Cívic amb Sergi Talamonte, el regidor d’Habitatge de la Paeria de Lleida, hem presentat l’estudi previ de viabilitat de la creació d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la capital del Segrià. Totes dues parts hem analitzat les condicions urbanístiques i arquitectòniques del projecte, alhora que també hem fet una previsió econòmica i financera de la promoció d’aquesta futura vivenda al carrer Enric Roca Peralta de Lleida. 

Aquest propòsit, però, ja ve de l’agost passat quan l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i Sostre Cívic vam signar un conveni per promoure l’edifici d’habitatges en règim de cessió d’ús al barri de Ciutat Jardí. Així, l’EMU es va comprometre a cedir el dret de superfície del d’aquest solar durant 75 anys per a permetre així que les sòcies convivents puguin accedir a un habitatge digne, estable i assequible.

S’ha presentat un avantprojecte, que preveu un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m². La promoció en total tindrà un pressupost de 4,1 milions d’euros que permetrà que els habitatges siguin assequibles, amb un preu inferior al que oferta el mercat immobiliari de Lleida per obra nova. 

El desenvolupament del projecte requereix l’aprovació per part del ple municipal de la cessió de sòl a favor de Sostre Cívic. Abans, però, caldrà resoldre dubtes sobre tramitacions urbanístiques i concretar alguns dels escenaris de finançament. Un cop enllestits aquests tràmits, des de Sostre Cívic farem la crida a persones interessades per a constituir el grup de sòcies futures convivents de l’edifici i així realitzar el procés participatiu del disseny arquitectònic del projecte definitiu.

El regidor d’habitatge, Sergi Talamonte ha valorat positivament, “el fet que les persones que viuran a l’edifici formin part del procés de disseny, ja que això permet canalitzar les seues aportacions i que siguin ells mateixos els qui puguin prendre les decisions, posant en valor aspectes que en una promoció privada són difícils de preveure. El de Sostre Cívic serà un projecte pioner a Lleida que se suma a tot un conjunt de noves modalitats d’accés a l’habitatge que estem implementant a la ciutat per fer front a l’emergència habitacional que patim i que s’ha vist accentuada amb la Covid”.

Àngel Estévez, coordinador de projectes de Sostre Cívic, ha assenyalat que la cooperativa aposta per la transició energètica i la sostenibilitat ambiental. Segons el coordinador de projectes, la cooperativa s’ha dotat d’una sèrie de criteris de disseny mediambiental que s’implementarà en el projecte d’habitatge cooperatiu de Lleida: “Tindrà una certificació energètica A i serà un edificis de consum energètic gairebé zero”.

A Sostre Cívic és gràcies al patró que seguim com a cooperativa d’habitatge per fases que podem facilitar la vivenda a un major nombre de persones i escalar el nostre model arreu del territori. Som la primera cooperativa per fases creada a Catalunya, encara ens queda camí per recórrer, però projectes com el de Lleida mostren la viabilitat del nostre model i enriqueixen el conjunt de la cooperativa. 

L’habitatge cooperatiu i sostenible, claus a la FESC2020

16.02.2021

Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia

La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la  reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament. 

Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic. 

El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de CO2  al medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra. 

Fem assequible l’habitatge cooperatiu! Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.

No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament. 

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147. 

En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals. 

L’habitatge cooperatiu i sostenible, claus a la FESC2020

16.02.2021

Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia

La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la  reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament. 

Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic. 

El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de CO2  al medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra. 

Fem assequible l’habitatge cooperatiu! Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.

No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament. 

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147. 

En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals.